El surrealisme del surrealisme

pelicula_dali

Gina Barichello

La pel·lícula del gran geni Dalí, submergida entre els arxipèlags de la Costa Brava, es narra a través de la mirada de la seva germana, en una llarga conversa amb una vella amiga d’estudis, on recorda la vida de l’artista. El diàleg, ple de nostàlgia, és el fil conductor, en el que totes dues actrius hipnotitzen a l’espectador viatjant pel temps com si fossin la personificació d’una enciclopèdia de Dalí.

Els flashbacks estan rodats amb poca tonalitat de color, recurs que permet diferenciar el temps en el qual transcórrer l’acció. Però sembla poc treballat i, fins i tot, arriba a ser molest perquè d’un moment cap a un altre, es deixa d’utilitzar aquest recurs sense cap explicació, perdent així, la coherència de la història. També, resulta incòmode l’abundància de tanta llum que no deixa pas jugar amb les ombres.
El film té un ritme pausat amb alguns moments que freguen la teatralitat, en molts casos artificial, acompanyats de talls mal realitzats. Tot i això, la pel·lícula és molt parlada, tant, que es fa en diversos idiomes resultant ser caòtic, no tenint ni cap ni peus envoltat d’un to còmic surrealista.

Les actuacions en general són poc contundents. Així i tot, l’actuació de Dalí, cobra vida gràcies a l’actor Joan Carreras, que impregnat per l’ànima de l’artista, li dóna versemblança a les escenes.

El director va voler abastar molt, el metratge original passava de les tres hores, el retallat es queda en dues hores i mitja, on es representen diverses èpoques, des dels anys vint fins als trenta, passant per l’etapa republicana, fins als vuitanta. Ni tan sols així, aconsegueix alleugerir el ritme de la pel·lícula.

En conclusió, Ventura Pons, desaprofita totalment l’oportunitat de realitzar un film amb una qualitat fotogràfica més treballada així com un diàleg més apropiat que no li resta valor a una de les criatures més grans del surrealisme. Encara que, resulta interessant que el director narri la història de Dalí en veu de sa germana, hi ha un ús excessiu dels salts temporals que disminueixen el seu atractiu.

Deixa un comentari