Tres enterraments i un final feliç (Zombiosi & conjunta de curts #4 )

La quarta sessió de curts celebrada el dijous pot haver estat una de les més uniformement entretingudes. Us en portem uns pensaments capiculats, de part de la Nova Crítica:

Primer estrat

La guarderia és on aprenem a manipular objectes, on tenim les primeres interaccions socials. Ventura Durall, un activíssim realitzador català amagat darrere de Nanouk Films, es proposa seguir durant un dia al grup de nens de la classe d’Andròmeda on és el seu fill de 3 anys.

La vivència dels nanos des de la mirada neta del documental iguala la guarderia a qualsevol altra etapa de canvi o de maduració de l’esser humà. La seva càmera observacional ens brinda l’experiència més genuïna, divertida i reflexiva sobre la construcció de la personalitat en primeríssima fase. Podrem apropar-nos sense fer soroll a la psicologia infantil, a la seva integració al món a través del joc. Humanitzarem els nens com a persones inconscients, mig absents en la fantasia, no tan diferent de la demència, amb els seus catalans inventats i els seus deliris. Durall sap on plantar la càmera, però Ventura! No sobre-expliquis els teus films! La teva feina ens impressiona tal com és!

Khroma

Khroma és el moment “ui, ara” d’aquesta sessió, començant per una arrencada massa llarga. El curt és una composició blasfema al voltant de les cendres d’una mare. El protagonitza un noi amb comportament autista, interpretat per Marc Balaguer. Com diem, sobre la blasfèmia hi ha un intent de xocar o donar un espectacle frívol (amb moment pel riure), que es contraposa a un parell de moments de lucidesa en el germà. La balança, però, es decanta sempre cap a la immaduresa. Per contra, aplaudiment per Balaguer, l’autista impracticable amb més bon gust per vestir de Catalunya.

Traç

Traç és un petit conte que no sap acabar i amb prou feines arrenca. Un vidu pintor descobreix la manera de retrobar-se amb la seva dona, però el benintencionat guió emocional cau en l’aplaudiment de les seves pròpies idees vagues. Tant de bo un Hisop en potència que pogués reflexionar verdaderament sobre la pèrdua i trobés una resolució on, a través de la màgia, el personatge aprengués a seguir endavant.

Taro

Des de la modernitat, aquest curt ens porta una ficció especulativa feminista, de com la dona de Robert Capa hauria pogut ser la famosa fotògrafa de la Guerra Civil espanyola. L’actuació de l’actriu ens sembla la bomba. Dins de la seva pròpia premissa, però, falta un esforç extra per a legitimar la figura d’ella. Hi ha quelcom de contradicció la capa més interna, com dient que fos com fos, Taro no aconseguí res, presentant el seu major poder i emancipació com a gata-fera devora homes, sense demostracions de professionalitat en escena. Tràgic.

Zombiosi

L’equip de l’espot del FIC-CAT ha projectat el seu treball just abans de 7 raons per fugir. El curt fora de competició sap viure molt bé dins de les seves pretensions; és ben difícil no voler viure per sobre de les teves possibilitats. Però Zombiosi, amb esforç, idees senzilles i efectistes (descobrint la sopa d’all) i un attrezzo de pega al garatge de casa, aconsegueix que el curt passi planer. Tot el que té de “cutre”, ho salva per carrincló.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s