La Cançó en temps de dictadura

cançó

Gina Barichello, Albert Picola i Ferran Calvet 

En concordança amb l’estrena de “Cançó per a tu”, Joan Reig i Sergi Esteve obriren la gala d’inauguració de la 11ª edició del FIC-CAT, dedicada enguany a les localitzacions, amb una actuació musical que rendia tribut a la Nova Cançó, amb temes de Joan Manuel Serrat, Ovidi Montllor i Lluís Llach. L’actuació va donar pas a la presència a l’escenari de l’equip tècnic i artístic del llargmetratge dirigit per Oriol Ferrer i coproduït per Galápagos Media i TVC, el qual es projectava per primera vegada al públic.

Per acabar la presentació del festival, el seu director, Antonio Barrero, va pronunciar un discurs reivindicatiu on va fer referència als refugiats i a la pobresa infantil, així com al fet de viure en una societat patriarcal on les dones són, en paraules de Barrero, ignorades o violades. Tanmateix, també va recordar que hi ha nou persones innocents a la presó per les seves idees, en referència als polítics catalans que es troben presos.

“Cançó per a tu”, en paraules del seu director, és una obra que porta elaborant-se des de fa cinc anys i que pretén ser un homenatge a la Nova Cançó. Candela Serrat, filla de Joan Manuel Serrat, un dels màxims representants d’aquest moviment que reivindicà la cultura i la llengua catalana als anys 60 , forma part del repartiment del film, donant vida a la Laia, una jove que compagina els estudis amb la música. La seva parella, l’Ignasi, és el dirigent del moviment estudiantil contra el règim franquista, que aparentment firma els seus discursos com a Sèneca. La Laia, però, descobreix que darrere d’aquest pseudònim està en David, un burgès culte que prefereix viure la política des de la distància, més aviat com una activitat intel·lectual.

La història ocorre en un context històric basat en fets reals, encara que dins d’un un relat fictici. No obstant, és un reflex, un mirall, que ens recorda el present. Podríem fins i tot identificar alguns personatges i posicionaments amb actors del panorama polític actual. Resulta ser una lectura interessant però no comparativa amb un règim dictatorial tant estricte i devastador com el franquisme.

La Laia, la figura femenina, es veu delimitada per dues veus masculines. Per tant, tot i semblar que el seu paper és central, es troba en un segon pla. Només en una ocasió expressa la seva veu política, sent reprimida per fer-ho pels seus mateixos companys. Així doncs, estem davant d’un personatge femení dèbil, tot i que es podria justificar amb la condició social de la dona a mitjan anys seixanta.

L’ambientació del film està ben estudiada, tot i caure en alguns clixés (es percep certa fixació cap als locals emblemàtics històrics), i està acompanyada d’una fotografia d’estil cinematogràfic que contrasta constantment els colors càlids amb els freds, i que contribueix en la immersió de l’espectador en el moment històric representat a l’obra.

Tot i això, aquests elements tècnics no resolen les carències de guió, d’interpretació i musicals que pateix el film. Respecte el text, es basa en un triangle amorós simple que no dóna peu a cap sorpresa, encara que juga amb les mirades d’una manera que resulta interessant en un sentit dramàtic, tot i semblar en determinades ocasions artificials. La interpretació va en una línia similar a la del guió; els actors mantenen un to neutre: en cap moment cap actor surt de la seva zona de confort. A més, el tema “Cançó per a tu”, composat per Ivette Nadal, i que dóna títol al film, té poca potència per tenir una funció tant central en la trama. El fil musical és utilitzat de manera excessiva, pretenent ser un catalitzador d’emocions que no sempre aconsegueix transmetre el que pretén.

Per tant, estem davant d’un producte amb una finalitat televisiva, on la importància cau en la narració, sense prendre riscos en qüestions artístiques. La pel·lícula resulta ser un crit a la llibertat i a la justícia per la que es va lluitar i per la que encara es lluita.

Anuncis