VACA de Marta Bayarri Entrem en un escorxador, com si fóssim uns espietes, com si no ens atrevíssim a mirar el que hi passa dins. Vaca és un curtmetratge de Marta Bayarri, qui també interpreta el personatge protagonista. Amb una direcció impecable ens endinsem al dia a dia d'una de les seves treballadores. Envoltada d'una atmosfera … Continua llegint 5ª Sessió conjunta de curtmetratges
Rodant món
Amb La plaga (2013), la directora Neus Ballús va impulsar un cinema social per fi diferent del que continua imperant avui dia, on directors com Ken Loach fugen de la descripció i contemplació per donar-nos missatges pamfletaris clars i irreflexius. Mitjançant una construcció de personatges documentalista i l'absència de causalitat en els conflictes, la Neus Ballús aconseguia … Continua llegint Rodant món
Aliment espiritual o mariconeig fi
En veure Pavlovsky, la pel·lícula reportatge d'homenatge sobre el mestre de l'entreteniment, m'he n'he adonat que m'era familiar, i només una mica més tard, m'he n'he adonat que el coneixia, que portava tota la vida veient-lo, especialment en la meva infància, a la televisió. I m'he donat compte que no m'espantava, que per a un … Continua llegint Aliment espiritual o mariconeig fi
Entrant al món millenial
Les preocupacions de la generació millenial són fàcilment identificables. Contínuament sentim a parlar de feminisme, de precarietat laboral, de dependència parental i de periodisme incendiari. També tenim clares les seves excentricitats, que si xarxes socials, que si no miren la televisió, que si la moda del ioga, que si el "botellón"... Però és més difícil … Continua llegint Entrant al món millenial
Tres enterraments i un final feliç (Zombiosi & conjunta de curts #4 )
La quarta sessió de curts celebrada el dijous pot haver estat una de les més uniformement entretingudes. Us en portem uns pensaments capiculats, de part de la Nova Crítica: Primer estrat La guarderia és on aprenem a manipular objectes, on tenim les primeres interaccions socials. Ventura Durall, un activíssim realitzador català amagat darrere de Nanouk … Continua llegint Tres enterraments i un final feliç (Zombiosi & conjunta de curts #4 )
Interior. Societat. Nit.
Interior. Societat era el primer títol de 7 raons per fugir, la qual sota la dramatúrgia d'Esteve Soler, és l'òpera prima de Gerard Quinto, David Torras i el mateix Soler; un conjunt de set històries en clau de comèdia negra i de l'absurd. La pel·lícula fa una àcida crítica social a la família, la solidaritat, la propietat … Continua llegint Interior. Societat. Nit.
See you later, Ringo
Un director de cinema d'edat setena s'aixeca de la cadira i, des del saló de casa seva, dirigeix una pel·lícula que ja va ser dirigida. Situa a uns actors que ja no hi són en un escenari que ja no hi és. Els indica com han de mirar a un cigar encara encès, però no … Continua llegint See you later, Ringo
Academicisme hermètic
La filla d’algú (XX promoció de l’ESCAC, 2019) és un projecte més que interessant. D’origen purament universitari, sobrepassa els seus límits de treball de classe per a conformar una pel·lícula amb totes les lletres. No es noten les impremtes de les desenes de mans —i de guionistes, càmeres, directors— que li han donat forma, sinó … Continua llegint Academicisme hermètic
Pel forat del pany
Fora dels documentals o els vídeos domèstics hi ha molt poques pel·lícules que facin un seguiment tan exhaustiu d'un embaràs com fa Carlos Marqués-Marcet amb Els dies que vindran. Una de les peculiaritats de la pel·lícula és el fet que els intèrprets María Rodríguez Soto i David Verdaguer són parella i l'embaràs és real. Quan el … Continua llegint Pel forat del pany
Guia de visionat per a un obituari
El documental és un fill del seu temps o bé potser podríem dir que n'és el pare. A la crisi de refugiats, i venint d'un canvi polític molt fort amb la presentació del govern de Puigdemont a Catalunya el 2015, a casa nostra la feina informativa de TV3 comença a amplificar el missatge de "Volem … Continua llegint Guia de visionat per a un obituari