Aliment espiritual o mariconeig fi

En veure Pavlovsky, la pel·lícula reportatge d'homenatge sobre el mestre de l'entreteniment, m'he n'he adonat que m'era familiar, i només una mica més tard, m'he n'he adonat que el coneixia, que portava tota la vida veient-lo, especialment en la meva infància, a la televisió. I m'he donat compte que no m'espantava, que per a un … Continua llegint Aliment espiritual o mariconeig fi

Tres enterraments i un final feliç (Zombiosi & conjunta de curts #4 )

La quarta sessió de curts celebrada el dijous pot haver estat una de les més uniformement entretingudes. Us en portem uns pensaments capiculats, de part de la Nova Crítica: Primer estrat La guarderia és on aprenem a manipular objectes, on tenim les primeres interaccions socials. Ventura Durall, un activíssim realitzador català amagat darrere de Nanouk … Continua llegint Tres enterraments i un final feliç (Zombiosi & conjunta de curts #4 )

Guia de visionat per a un obituari

El documental és un fill del seu temps o bé potser podríem dir que n'és el pare. A la crisi de refugiats, i venint d'un canvi polític molt fort amb la presentació del govern de Puigdemont a Catalunya el 2015, a casa nostra la feina informativa de TV3 comença a amplificar el missatge de "Volem … Continua llegint Guia de visionat per a un obituari

El pare d’algú

Veure La Filla d'algú al FICCAT resulta un estranya gal·la de graduació, en la que, un per un i en aplaudiments, els directors de la pel·lícula, ben mudats, pugen a l'escenari al so del seu nom per a rebre el reconeixement del públic. Es tracta de la pel·lícula de la vintena promoció de l'Escola de Cinema ESCAC, un grup de … Continua llegint El pare d’algú

Verdaguer i l’excursionisme català

Ahir a la nit es presentava Maleïda 1882, documental amb vocació televisiva sobre el pic més alt dels Pirineus, Malanomenat Aneto, a partir del quadern de viatge de Jacint Verdaguer, que ens llegirà ell mateix. El mossèn Cinto hi té presència i paper en les dramatitzacions del viatge a través dels Pirineus, en cerca del … Continua llegint Verdaguer i l’excursionisme català

La Vida Sense La Sara Amat eren dies feliços

Calen només uns segons per a què la pel·lícula revisqui la infància al poble. No necessàriament una infància dels vuitanta, sinó més aviat una infància tipus, en un poble tipus. Un poble que se sent com aquella unitat irreductible del sentiment de pertinença, o el seu mínim comú múltiple. La introducció amb els nanos corrent amb el cap escapçat per l'enquadrament ens posiciona en l'intuitivitat dels nens, en el … Continua llegint La Vida Sense La Sara Amat eren dies feliços

Tret de sortida al FICCAT: el Festival Internacional del Cinema en Català

Torna la jornada imperdible pels rodencs: l'obertura del Festival FICCAT ha estat més sorollós que mai per la presència dels Miquelets de Catalunya. "Sabreu pas cap on és França?". El grup de recreació històrica s'havia organitzat en comparsa de l'equip de Barcelona 1714, la pel·lícula de la nit, en la que tots havien participat. Els … Continua llegint Tret de sortida al FICCAT: el Festival Internacional del Cinema en Català