“Fràgils”: naixements condicionats

Albert Picola

“Fràgils” és un documental codirigit per Lluís Jené, Amanda Sans i Oriol Gispert. El film ens trasllada a zones de conflicte de baixa intensitat, com Índia, Libèria o Bolívia, per veure el naixement de quatre criatures i com la seva situació evoluciona al llarg dels anys. D’aquesta manera, els documentalistes ofereixen una visió molt interessant, al filmar en el 2005 i 2006 els naixements de les quatre protagonistes (que comparteixen una fràgil situació de pobresa extrema), i tornar-hi 10 anys després. Alhora, però, no deixa de ser una proposta arriscada, ja que en uns inicis es treballa sobre un futur incert.

Veiem, explícitament, naixements com el de la Secret, a Libèria, que ho fa a casa perquè la seva mare té por de sortir al carrer, o el de la Daniela, que neix en el terra d’un apartament als afores d’Estocolm perquè la seva mare, immigrant indocumentada congolesa, té por d’anar a l’hospital i ser detinguda.

A nivells tècnics, el film es basa en una realització totalment al servei de la història, seguint les convencions de l’estil documental, i amb uns inserts d’imatges gravades en Super8 que li donen una certa estètica. També trobem la presència d’una veu en off que apareix en determinades ocasions per informar i contextualitzar les imatges, i que en cap moment resulta molesta.

Així doncs, el documental posa l’accent, per mitjà d’aquestes quatre històries, al fet de com ens condiciona el lloc i el moment en què naixem: depèn del lloc on neixes tens una sort o una altra. Alhora, la pel·lícula també incideix en la geopolítica, en com evoluciona la situació de cada un d’aquests països, i com aquesta afecta els personatges. De fet, els primers minuts del film són un clar exemple d’aquest condicionament, quan es descobreix que una de les protagonistes, l’Alaishiri (Índia), ha mort de malària amb tan sols cinc anys. L’esfera íntima està condicionada, doncs, per la col·lectiva. Tesi social ben plasmada de forma documental.