Aliment espiritual o mariconeig fi

En veure Pavlovsky, la pel·lícula reportatge d’homenatge sobre el mestre de l’entreteniment, m’he n’he adonat que m’era familiar, i només una mica més tard, m’he n’he adonat que el coneixia, que portava tota la vida veient-lo, especialment en la meva infància, a la televisió. I m’he donat compte que no m’espantava, que per a un nen petit el pintallavis o les faldilles no eren res dolent, va ser després que em van posar els prejudicis al cap. A mi, un nen post-olímpic que jugava amb la nina de la Betty Spaghetti. Quan un artista és bo durant tants anys, durant una carrera sencera, acaba donant-se per suposat que hi és, és per això que és necessari reconèixer la feina dels grans artistes, perquè en necessiten la força, i millor, si és abans que es retirin.

Actor, coreògraf i director d’escena argentí, icona de la improvisació… Quan cert dramaturgòleg entrevistat intenta definir Pavlovsky no aconsegueix englobar-lo en cap tradició teatral. Des de la meva ignorància hi podria veure transformisme refinat del barrio chino de Barcelona, o com li deien a Televisión Espanyola, el “travestí”, gènere molt abocat a la història autobiogràfica, als monòlegs escandalitzadors, al maquillatge i a l’enginy. Pavlovsky, amb aquest vessant seu, el que sap és donar-li dignitat al cabaret (d’on sorgeix ell realment). A una cosa tan demonitzada, ell encara hi posa ideologia. Els espectadors venien a veure el que no esperaven, però no esperaven veure Pavlovsky.

Per la seva natura, Pavlovsky participant en aquesta pel·lícula havia de ser ell explicant el que volgués, mentre que el paper del director és el de triar només els talls modestos, els que tinguin veritat. Les entrevistes amb Pavlovsky estableixen que no pots desdoblar la seva icona de la sort i els fets que l’han portat fins on és. Va acabar d’afincar-se per sempre a Espanya amb la seva germana un cop va veure que Perón tornava a l’Argentina natal, el 1973. Encara coincidint amb els últims anys de Franco, personalitats com Pavlovsky eren una força de motor per a l’apertura cultural, com demostra també el seu gran èxit després de la mort del dictador.

Que el censuressin a Madrid només el va fer triomfar a Barcelona, on Pavlovsky va coincidir —en ple temps de movida— amb una explosió d’artistes transgressors. Em ve al cap José Pérez Ocaña, de qui encara corren llegendes que passejava vestit de dona amunt i avall de la Rambla de les Flors. A dia d’avui, algunes resquícies de la nit més drag poden trobar-se al Molino, al Madame Jasmine, al Rufián, però Barcelona ha perdut l’altra acera.

Queden avui per parlar de Pavlosky —i parlen en el documental— la pedagoga teatral Nancy Tuñon, o la fotògrafa Colita. Malgrat tenir el reconeixement de personatge, la figura de Pavlosky no és més que una persona lliure, que estudiant teatre s’avorria, que més que ballar volia “passejar-se” amunt i avall en el sentit diví de la paraula i passar-s’ho bé. Com ens explica després del visionat, “jo volia fer el que em dongués la gana, encara que tres mesos més tard canviés d’opinió”.

Pavlovsky accedeix a participar en el metratge des d’un humor denotadament melancòlic, aprofitant el seu retorn a La Gleva, amb la funció Qué fue de Pavlovsky l’any darrer. Ara Pavlosky segueix sent tan iman de les mirades quan es deixa veure que un desitja que cada segon i cada minut destil·li Pavlovsky i que en puguem revisar actuacions d’ara i sempre durant hora i mitja. La seva biografia, però, és també captivadora i no es fa mai avorrida, en qualsevol dels seus moments vitals: el figurant que acaba reconegut com a mim, el regent d’una Orquestra de Senyoretes, o el talment actual que mira enrere i afirma que encara millora.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s