5ª Sessió conjunta de curtmetratges

VACA de Marta Bayarri

Entrem en un escorxador, com si fóssim uns espietes, com si no ens atrevíssim a mirar el que hi passa dins. Vaca és un curtmetratge de Marta Bayarri, qui també interpreta el personatge protagonista. Amb una direcció impecable ens endinsem al dia a dia d’una de les seves treballadores. Envoltada d’una atmosfera crepuscular, vivim una rutina que retrata una realitat que ningú vol veure i la gran majoria mira de no mirar. 

La Marta retrata la mort de les vaques d’una manera indirecta perquè en l’exercici del visionat només la vaca en surti perjudicada. El curtmetratge es desenvolupa en major part a través del silenci entre la protagonista i un conductor d’autobús. És a la part final de la peça quan la protagonista verbalitza potser de manera massa òbvia el que amb la imatge ja s’entenia de primer moment. Tot i ser massa explícit en aquest tram, el curtmetratge emociona i duu a l’espectador a plantejar-se qüestions incòmodes en relació a la sostenibilitat i la moral de la nostra manera de viure. 

TENS TALENT d’Enric Vilageliu

La ment d’una artista turmentada sembla ser l’escenari d’aquesta peça manufactura per l’Escac i dirigida per Enric Vilageliu. La relació d’una parella s’enfronta a la relació d’una artista amb la seva obra. El curtmetratge mira d’expressar la complexitat d’aquests dos mons de manera massa confosa i fent ús d’un llenguatge molt planer sense arribar a transmetre bé el sentit de la peça. 

MAR de Fèlix Colomer

Un petit conte sobre solidaritat explicat a través de dues noies durant l’espai-temps d’un trajecte de metro, amb un esperit molt a l’estil de Frank Capra, Mar de Fèlix Colomer és un curtmetratge que bessa bona fe però una vegada passats els primers segons de la història l’espectador pot endevinar ràpidament quin serà el final. 

SUC DE SÍNDRIA d’Irene Moray

Sobreviure a un abús sexual i recuperar el control de la pròpia sexualitat és el tema que Irene Moray retrata amb gran finesa a Suc de Síndria, el seu segon curtmetratge. 

La llibertat en la seva narrativa, fent ús dels antics 4:3 i una potent llum natural, formen part del seu estil visual. Cal recordar que Moray és autodidacta, la qual cosa fa palesa que ens trobem davant d’una autora amb un talent innegable. La complexitat del personatge interpretat per Elena Martín i construït per la directora, transparenta una societat que no vol mirar als ulls dels orígens de la violència sexual; on explicar que t’han violat et transforma en víctima i heroïna al mateix temps. La naturalitat amb què Moray retrata la nuesa de Martín com si aquesta fos un element més de la natura és també quelcom a tenir en compte, quan el tema del sexe i l’abús són els eixos centrals del conflicte, no pas de la pel·lícula. La força del personatge de la Bàrbara –potser per això ha triat aquest nom– rau en la resiliència, en la capacitat per trencar-se del tot i tornar-se a construir amb l’acompanyament del Pol, la dolça interpretació de Max Grosse qui està present en el viatge emocional de la Bàrbara.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s