De bullying, refugiats i llengües mortes. Jornada de centres educatius

Aquest divendres ha començat amb la projecció de nou curts realitzats per alumnes de centres de secundària que ha destacat per la seva varietat de recursos expressius al voltant de temes com ara el bullying o l’actual crisi dels refugiats, si bé també hi hem pogut mirades fresques i originals sobre els adolescents i les seves vides.

És el cas de Jugant amb la mort, obra dels alumnes del Taller Cinema… i Acció! del Museu del Cinema de Girona, amb un guió veritablement mordaç sobre un noi perseguit per la mala sort i el seu encontre amb una aprenent de la Mort en persona. Els seus autors han jugat amb nombroses possibilitats que ofereix el mitjà audiovisual en el marc d’un lluminós i versàtil retrat de la seva ciutat. D’altra banda, el nostre posicionament col·lectiu davant de l’assetjament escolar ha estat un tema recurrent en aquesta sessió. A Black Rainbow, de l’ESC El Cim de Terrassa, que ha anat acompanyada per una performance teatral i un veritable manifest, es contraposa la creativitat com eina d’empoderament personal a les actituds de maltracte i passivitat. Amb una estructura semblant però posant l’accent sobre l’homofòbia, Rewind, dels alumnes de l’INS-ESC Les Vinyes de Castellbisbal, ens mostra com les xarxes socials poden amplificar el malestar a les aules, o com ens hi podem relacionar de manera constructiva. L’ESC Escaladei de Cerdanyola s’ha decidit per fer una fàbula esportiva sobre l’enteniment entre dos nois que creuen no tenir res en comú: In-Diferència. D’altra banda, amb Clic!, els estudiants de l’INS Llucmajor roden breus retrats sobre catorze joves i els moments en els quals decideixen canviar les seves vides. Amb un llenguatge més poètic, A la vora d’un malson (Fundació Escola Teresiana de Torrent) ens situa en el moment en què Mel·lina decideix fer aquest salt.

L’altre gran eix ha estat el dels conflictes globals. A La història es repeteix, els alumnes de la Comissió per la Igualtat de l’INS Arabista Ribera de Carcaixent ens conviden a pensar els refugiats d’avui a través de la lectura de cartes de republicans valencians que es van haver d’exiliar a França. L’INS Son Pacs de Palma, per la seva banda, dibuixa el joc bèl·lic dels països rics i en representa les seves conseqüències a Les Voreres del Tauler. Molt més lúdica que aquestes dues, un professor de llatí aconsegueix introduir una classe endormiscada dins d’un mite clàssic a El mite de Prosèrpina, que l’INS Mediterrània del Vendrell interpreta de manera sorprenent en aquesta llengua clàssica.

Nou produccions molt diferents però on conviuen els problemes quotidians als instituts amb el seu enfocament personal a conflictes tal vegada més llunyans.

19060152_1595444120490327_39832362875849118_n

Anuncis

Zombis, compromís social i cinema mut a la jornada dels Centres Educatius

Una de les apostes més interessants del FIC-CAT és la sessió dedicada als centres educatius de primària i secundària. En una era on la imatge s’ha apoderat de la comunicació entre els infants i adolescents vehiculant el seu dia a dia, què millor que donar-los les càmeres perquè s’expressin com ho han fet les nou propostes dels centres de primària presentades avui.

Ha obert la sessió la divertida Kids vs Zombies 2 de l’ESC Piaget de Barcelona on una plaga zombi empeny als alumnes infectats a comunicar-se amb frases sense sentit… de Mariano Rajoy! A continuació, Paraules perdudes de l’ESC Salvador Espriu de Roda de Berà ens ha recordat les dificultats en l’aprenentatge lectoescriptor que pateixen alguns nens ara i des d’antuvi amb un flashback al franquisme. La crida per la igualtat de gèneres,  la recerca de l’equitat i una metàfora sobre el bullying l’han posat Diari d’una classe genial del valencià ESC Sant Vicent Ferrer, la psicodèlica Looking for equality de l’ESC Mansuet de Collbató i la metafòrica Obrim els ulls de l’escola Maspujols de Tarragona. El clam contra l’explotació infantil als països africans ha estat  la contribució de Cobalt del Puigberenguer de Manresa mentre que l’alacantina Xssst del CRA Sella Orxeta-Relleu ha posat el focus en els infants en cadira de rodes. Per finalitzar, com un Chaplin dels anys vint, uns perillosos delinqüents escapen de la presó a Fugitius habituals del CPEE Raquel Payà de Dènia i des del Sant Josep Oriol de Barcelona han volgut mostrar de manera amena i actual, com prova el mannequin challenge,  els principis del llenguatge cinematogràfic a Això no és un tutorial.

Grans dosis de rialles i entusiasme han copat un matí amb efectes especials, compromís i un sorprenent gust pel blanc i negre i l’estètica del cinema mut de les noves generacions d’una jornada on la quitxalla s’ha pogut expressar en un dels mitjans que li és més propi: l’audiovisual.

18922520_1592896804078392_3949867471204568982_o

Centres Educatius

El passat dia 1 de juny va començar la primera projecció dels centres educatius d’educació primària amb una selecció variada d’obres audiovisuals creades per nens i nenes de 3 a 12 anys. Les propostes es van caracteritzar per la imaginativa posada en escena, per la revisió històrica d’icones de la cultura pop contemporània i per una il·lusió i un entusiasme que impregnaven tots i cadascun dels projectes presentats. Afortunadament, la imaginació i el risc van estar presents de manera palpable generant en el públic assistent admiració, simpatia i reconeixement.

13346547_1223702504331159_8465941949198912862_n

Els treballs van presentar una sèrie de constants temàtiques i estilístiques que permeten agrupar-los amb coherència i unitat en diferents conjunts. Per una banda i quasi a diferència de la tendència predominant al cine actual, el gènere musical va triomfar amb exemples prodigiosos com el rap amb un contundent cant a la llibertat de L’Educació ens farà lliures o Piaget el musical, que comptava amb referències explícites a espectacles de la magnitud de El Fantasma de l’Òpera de Andrew Lloyd Webber i Els miserables, de Alain Boublil y Claude-Michel Schönberg. No va ser només aquesta peça que va rendir homenatge a obres ja existents. Beatles Forever ens va delectar amb el seu particular homenatge al quartet de Liverpool fent un repàs de totes les seves èpoques i imatges més icòniques, West Child Story fa una revisió agosarada i contemporània de West Side Story, a la vegada adaptació de Romeu i Julieta de William Shakespeare. D’altra banda, L’esperat aniversari, no només ret homenatge al cine i al cinema mut, sinó també a una de les seves figures més conegudes, Charles Chaplin, en un divertit gag reminiscent de les creacions de l’artista anglès. L’humor no va acabar aquí, Un conte boig, xiflat i trastocat ens presenta un dia Kafkià en una escola on els alumnes es canvien els rols i on només Salvador Espriu els salvarà d’aquest embolic. El Circ proposa un original símil entre els estereotips de tipus d’alumne en una aula amb cadascun dels personatges d’un circ de tres pistes. Per últim, dues animacions ens varen sorprendre pels detalls, les temàtiques i la valentia proposades. Per una banda, Dis-capacitat parla d’una noia amb capacitats diferents que ens mostra de tot el que és capaç, i Orquinos, la petita orca, que ens recorda la trista vida que duen les orques en captivitat.

13327643_1224337977600945_1685588898341000668_n

L’endemà va ser el torn de la sessió conjunta dels centres educatius d’educació secundària. En aquest cas, la majoria de creacions van anar més enfocades a temes de marcat caràcter i contingut social, sempre amb una intenció moral per tal de prendre consciència sobre temes candents que afecten la seva generació. La sessió va començar amb Sopa de Pedres, una entranyable aproximació al conte popular homònim relatat en glosa, on la solidaritat i la concòrdia esdevé valor fonamental. La preocupació per les droges es va fer palesa en tres de les propostes presentades pels centres, HT22, Titelles i Un gram. Tots tres curts ens alertaven amb diferents recursos narratius, sobre els diversos perills i conseqüències a curt termini de l’us i abús del consum d’estupefaents. L’altra gran eix vertebrador de la sessió va ser l’amor, entés com a motor vital que tot ho pot i tot ho canvia. L’instant, una proposta atrevida formalment amb evocacions poètiques; 20.15, les emocions i contradiccions amoroses d’un jove enamorat, per reflectir els seus dubtes i pors davant del fet d’estar enamorat de la seva veïna. Per últim, Pròxima parada, plasma amb valentia un tema de gran controvèrsia i polèmica social com és la justificació moral o no de la venjança i el bullying escolar.