Estiu 1993 triomfa a l’entrega de premis

La divertida actuació del còmic Toni Albà va posar el punt i final a la desena edició del Festival Internacional de Cinema en Català. Albà va conduir la Gala on va posar el dit a la nafra de les incongruències del BOE i va arrencar riallades entre el públic amb el seu ventall d’imitacions. A la platea, personalitats tant destacades com Carme Forcadell, la presidenta del Parlament de Catalunya o Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català observaren com Rosa Vergés rebia el Premi Honorífic per tota una trajectòria com a cineasta i guionista.

La gran guanyadora de la nit va ser Estiu 1993 de Carla Simón que es va endú el premi al millor llargmetratge i el premi Nova Crítica. El premi al millor documental fou per Sasha del sabadellenc Fèlix Colomer i el de millor curt per la post-apocalíptica Graffiti del barceloní Lluís Quílez. El millor guió cinematogràfic va recaure a La propera pell, mentre que el premi al millor guió escrit va ser per Címbals d’Artur Trias. El jurat va decidir fer dues mencions especial al documental Cucli de Xavier Marrades i a Incerta glòria. Mentrestant, el públic va quedar embadalit amb El viatge de l’Unai i amb les seves votacions van atorgar-li el guardó. Completaren el podi l’animació Provisions d’acostament de Paul Carr, amb el premi al millor videoclip; la història de superació de Clic! del Institut Llucmajor de Palma com a millor film dels centres educatius; Les coses són allí de Lia Guasch amb el Premi Jove 48h i Baix a mar de Maria Roig com a millor producció de les comarques tarragonines.

Finalitza així una desè any pel qual han passat arrauxades propostes catalanistes com Pàtria o El poble prohibit, grans mostres de la indústria a l’estil de Casals, la força d’un silenci o Incerta glòria i films intimistes vinguts de València com Dementia (La família). La mirada de tres nens com el Sasha, l’Unai i la Laia Artigas han enlluernat i l’animació, el curtmetratge i el documental demostren el seu bon estat de forma. És evident que al cinema en català encara li queda molt camí per recórrer però festivals com el FIC-CAT recorden la importància de no defallir en l’intent. La vella escola i la nova fornada de realitzadors – capitanejada per les dones -, han exemplificat com convé perseverar i seguir rodant en la nostra llengua perquè es fan pel·lícules d’una grandíssima qualitat.

Fins l’any vinent i llarga vida al cinema en català!

19055035_1598370466864359_2788958172954784296_o

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s