Incerta glòria

L’abril de 1940 la portada de la revista franquista Reconstrucción obria amb les runes de Belchite i al seu interior s’hi podia llegir: el cuerpo de Belchite al final de la lucha, su espíritu invencible y heroico pervive hoy, para contemplación y asombro de las gentes, entre las torres carcomidas, los arcos derrumbados y los muros deshechos.” En aquest descoratjador espai – el front d’Aragó durant el 1937 –, transcorre Incerta glòria, la darrera cinta d’Agustí Villaronga. Després de El mar (2000) i Pa Negre (2010), el director mallorquí torna a abordar la Guerra Civil en una zona fronterera entre els nacionals i els republicans. Una història de fidelitat, amor i traïcions dins l’espinós marc del conflicte bèl·lic hispà.

Villaronga parteix de la novel·la de Joan Sales, però enmig dels horrors de la guerra hi barreja les seves obsessions i univers personal. Una superlativa Núria Prims dona vida a la Carlana, una dona desarrelada al mig dels Monegros que mourà els fils que faci falta per sobreviure en tan ominós context. La filla del “cagorcio” – soberbi Juan Diego –, teixeix com una aranya manipulant al Tinent Sales (Marcel Borràs) i flirteja amb els dos bàndols. Per ella reserva Villaronga magnètics plans retallant-la sobre la foguera o amb el vent fent voleiar el seu vel. L’altra pal de paller del film és Oriol Pla qui interpreta un autèntic caramel: en Juli Soleràs; un vigorós Mercutio amb cor de Romeu el qual sacseja totes les seqüències on apareix amb el seu to sarcàstic. Més soferts són els rols de Borràs i Bruna Cusí (Trini) mantenint el to tot i haver d’afrontar passatges propers al serial. Completen el repartiment simbolitzant l’enteresa del poble aragonès uns secundaris de renom com Fernando Esteso, Terele Pávez i Luisa Gavasa.

Menció especial mereix la recreació històrica de la Barcelona dels trenta amb els seus refugis al metro i les escenes rodades a l’Aragó on es copsa amb gran verisme aquells temps. En la mateixa direcció, ajuda a capbussar a l’espectador dins dels desastres del conflicte el monestir abandonat on els cadàvers dels religiosos formen en macabra formació. En definitiva,  Incerta glòria esbudella de nou la Guerra Civil però sense maniqueismes. Una contesa forjada als replans entre pares, fills, germans i amics que continua recorrent l’espinada d’aquest país malgrat algunes veus properes a la dreta la donin per superada.

Incerta glòria.jpg

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s