Tercera sessió de curtmetratges

Els quatre curtmetratges d’aquesta sessió, absolutament dispars, coincideixen en ben poc si no és en el seu retrat dels afectes de parella, en l’espectre que va de la crisi amorosa a la soledat i la nostàlgia. Anatema, de Geni Lozano, és el pacte al qual arriba una parella gran (Francesc Orella i Fina Rius) per acabar amb el patiment físic de la seva filla malalta. La comparació amb Amour, de Michael Haneke, és per força obligada, si bé el seu origen es troba en una notícia real sobre un matrimoni de l’Alt Penedès que va afrontar aquesta decisió. Els plànols estàtics i l’aire lleugerament aristocràtic dels seus protagonistes reflecteix la dignitat d’aquests darrers instants. El títol, però, apunta al tabú i secretisme que acompanya la mort voluntària. A Tiger, dirigit per Aina Clotet i protagonitzat per ella mateixa i Marcel Borràs, assistim al conflicte banal d’una parella ciclotímica que espera un fill. Arran de la desaparició del seu gat, es dispara el caos en la seva relació, fent sortir a la llum de manera desaforada acusacions i malentesos. Lluny de la gravetat i esteticisme d’Anatema, l’estil twee i converses de caire neuròtic subratllen la volatilitat dels seus sentiments. Alba Florejachs hi aporta un contrapunt interpretant el paper d’una policia encarregada de fer tocar de peus a terra el personatge de Clotet.

Tanmateix, el curt de Lluís Quílez ha representat la part de més durada i de lluny la més apassionant. Edgar és el protagonista de Graffiti però també ho són la ciutat de Prypiat, juntament amb una tercera presència, aparentment humana. Aquest indret postapocalíptic, perillosament proper a l’incident de Txernòbil, ha estat recentment paradís tant per als exploradors de ruïnes urbanes com per als llops que han repoblat la regió. L’arquitectura soviètica, emblema d’un mode de vida col·lectivista, apareix ara buida i ominosa; part decorat de cartró pedra i acumulació muda de material radioactiu. El personatge que encarna Oriol Pla afronta una supervivència ja rutinària acompanyat del seu gos, mai perdent l’esperança de trobar una altra ànima. Sobtadament, es fa manifesta l’existència d’algú altre en forma de graffiti que responen a les paraules que l’Edgar va escrivint sobre els murs. L’intercanvi incorpori entre tots dos esdevé aviat un diàleg i esperança de trobar-se en persona. La tendresa d’aquest personatge contrasta fortament amb la presència fantasmàtica de la bogeria.

Donant un nou gir temàtic, la tarda ha finalitzat amb un Darrel (Marc Briones i Alan Carabantes) curt d’animació en 3D de comicitat slapstick i escatològica protagonitzat per dos camaleons que es coneixen al metro i que en cosa de tres minuts pulveritza les il·lusions de tots dos.

tiger

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s