La Família (Dementia)

Tot sovint la relació que s’estableix entre nets i avis esdevé d’una puresa emocional que supera els entrebancs entre pares i fills. La família (Dementia) de la directora valenciana Giovanna Ribes ens narra com una família afronta els brots de demència senil de l’avi posant l’accent en el fort vincle que s’estableix entre aquest i el membre més jove. Dividida en tres episodis: “Tractant d’escapar”, “Viatge al sanatori” i “La ciutat”; la cinta és un drama familiar introspectiu que diseccionna amb cura els rols dels cinc components del clan davant la malaltia de l’avi. El pare, tot i viure a Grenoble, encarna el poder de decisió el qual li és delegat per la seva mare i germana; aferrades encara a velles estructures patriarcals. Només el jove Roger s’oposarà a l’entrada de l’avi a una residència emportant-se’l al seu pis d’estudiant a València.

La pel·lícula destil·la un gust exquisit per la contemplació dels petits detalls de l’ambient rural i la fotografia de Gabo Guerra plasma els arrossars de l’albufera valenciana amb una llum suggeridora. L’opressiu entorn familiar està plagat de contrallums i plans estàtics que reben el seu contrapunt a la magnífica seqüència on net i avi, muntats a la moto i sense casc, recorren els voltants de Catarroja. Igualment notable és la interacció dins la trama narrativa del desvaris de l’avi Roger durant el segon capítol. Les seves facultats mentals afeblides generen records de joventut, divagacions dels racons de la seva ment que la directora introdueix de manera orgànica amb gran mestratge. Memòries d’una ment malalta a la platja i al sanatori o els mateixos fantasmes de la Guerra Civil que van marcar a foc a aquella generació i que el net abraça sense retrets. Tanmateix, la càmera tracta de manera no invasiva la relació d’ambdós restant al llindar de la porta en diverses ocasions demostrant una alta cura.

Dissortadament, l’episodi urbà té una davallada oferint-se menys rodó que els anteriors. Centrat en l’onerosa responsabilitat femenina com denota una àvia que etziba la següent frase: “jo no vull que deixeu de necessitar-me”, destapa la bona però insuficient voluntat d’un net afectuós i delicat amb l’avi com prova l’escena de la pistola. En resum, Dementia presenta tres generacions, tres Rogers i tres maneres de fer xocant entre sí en una tendre història humana amb gran sensibilitat on moltes persones s’hi veuran reflectides.

Dementia

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s