Giovanna Ribes: “Ser dona cineasta és una qüestió d’empoderament i atàvica”

Després de la projecció de La família: Dementia, la seva directora Giovanna Ribes (Catarroja, València, 1959) ens va atendre per parlar de la pel·lícula i el paper de la dona a la societat i al cinema.

Per què ha utilitzat el blanc i negre a la seva pel·lícula?

En principi, pensava que com València té aquesta llum tant dolça tenia por que l’espectador es quedés amb l’horitzó del territori i es desconnectés de la pel·lícula. Per això vaig pensar que el blanc i negre era perfecte perquè té sobrietat però alhora pot donar-li calidesa en moments especials. D’aquesta manera els actors i la història no queden diluïts en el paisatge.

De fet, els actors es reien per les combinacions de colors que els hi posava. Totes es feien pensant en el blanc i negre i això suposava que un roig s’haguera de combinar amb un blau o verd cridaner per tal d’aconseguir les textures dels grisos.

El personatge del Roger pare (Sergio Caballero) encarna les decisions, l’autoritat i és en qui la mare delega les responsabilitats familiars. Com s’ha plantejat la qüestió del rol masculí dins l’estructura familiar?

Perquè és un rol que encara existeix. Encara que el fill fos més jove que la dona seria a qui li tocaria assumir les responsabilitats i d’alguna manera ell mana però després marxa i en qui acaba caient la responsabilitat és a les dones. Tanmateix, moltes vegades, els homes a la família – i més quan n’hi ha tres generacions – tenen una mena de lluita d’identitat on fins a que no es mor el pare l’altre no puja de categoria. En canvi la dona, en concret moltes tietes, fins i tot mai es casen perquè estan abocades a la família.

El fet que hagi viscut aquesta experiència en primera persona amb els seus pares ha estat un repte més dur a nivell personal?

Sí però per això estava un dels guionistes, en Eberhard Petschinka, qui em va ajudar moltíssim. Després de morir mon pare no podia explicar-ho i aleshores ell em trucava tots els dies des d’Àustria i demanava que li expliqués coses d’ell. Al cap de dos mesos em va enviar tot el que li havia explicat per escrit i aleshores vaig poder enfrontar-m’hi com si fos un personatge aliè a mi i treballar-lo des d’una altra perspectiva. Tot i així quan veig a Lola Moltó fent el paper de la meva mare m’afecta.

La pel·lícula planteja seqüències on el brots de demència de l’avi reben l’empatia del seu net davant la incomprensió de la resta de la família. Per què va decidir integrar-ho d’aquesta manera?

Tothom em deia que ho fes amb flashbacks o que ho fes d’un altre color i sempre m’hi vaig negar perquè quan tu convius amb una persona amb demència o alzheimer mai saps realment on pot estar la seva ment, vas a les palpentes. Per això volia que l’espectador estigués amb ell durant les seves imaginacions i les patís des de l’aspecte familiar com pel de la persona afectada.

Per què encara avui dia és difícil ser dona cineasta?

Crec que és una qüestió d’empoderament i atàvica. És a dir, nosaltres com a dones encara estem més lligades a la família i en el meu cas, tot i ser de CIMA (Asociación de Mujeres Cineastas y Medios Audiovisuales) i lluitar per la paritat, vaig haver de cuidar del meu pare, la meva mare i el meu tiet (qui apareix un instant al film) fins al final. Una dona, encara que reparteixi les tasques sempre acaba carregant-se més que un home. Per exemple, davant una proposta laboral sempre ens plantegem com afectarà això al nostre entorn més immediat i és per això que necessitem l’empoderament en el bon sentit.

Paral·lelament, durant el procés per arribar a la igualtat entre gèneres molts homes ho interpreten com un afront que els hi fa por perquè els molesta veure els seus privilegis retallats. Però no es tracta d’una qüestió específica de les cineastes, és extensible a molts més àmbits.

18922736_1592471010787638_4629814240081851309_o

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s