Joan Frank Charansonnet: “Pàtria és una metàfora claríssima dels temps que corren”

Després de l’estrena de Pàtria, la llegenda d’Otger Cataló i els 9 barons de la fama, des del Blog de crítica del Festival vam tenir l’oportunitat de xerrar amb el seu director Joan Frank Charansonnet i Miquel Sitjar, l’actor protagonista.

Quines ressonàncies té Pàtria, dins del seu gènere èpic d’aventures, amb el moment polític actual que travessa Catalunya?

Joan Frank Charansonnet: Si nou cavallers, dins del context d’una llegenda, són capaços de foragitar l’opressor, que no faran set milions de catalans i ho estem fent des de fa anys mitjançant el diàleg i el civisme per poder, com a mínim, tenir el dret a decidir amb llibertat quin és el destí del nostre país.

Miquel Sitjar: Per la meva banda, el que veig a nivell de paral·lelisme, és que ambdós moments històrics són per ser valents. És la valentia el que fa la força i em sembla que la pel·lícula és molt clara en el seu antibel·licisme doncs amb qualsevol guerra estem perdent. És una aposta pel diàleg i tan de bo sempre es pogués parlar per no arribar a aquest punt al que arriben els cavallers.

JFC: Pàtria és una metàfora claríssima dels temps que corren. Molts del discursos que té Otger amb Abderrahman poden ser escoltats al parlament. Abderrahman seria l’Arrimadas i l’Albiol i l’Otger podria ser en Junqueras o el senyor Puigdemont, el Molt Honorable, o qualsevol de la CUP.

A rodes de premsa anteriors i a la presentació d’avui ens has parlat de les dificultats que vau tenir per rodar. Fins a quin punt el talent i la col·laboració desinteressada ha suplert la falta de recursos?

JFC: Era un rodatge molt complicat però s’ha pogut suplir amb imaginació, amb molt d’esforç i amb molt de treball. Part de l’equip o els mateixos actors han participat i si necessitàvem un carro a terra veies als actors ajudant a col·locar-lo o veies a l’Otger Cataló fotent palades. També vam demanar grues a l’Ajuntament de Cantallops per gravar. Les mateixes que serveixen per col·locar els llums de nadal i allà m’enfilava a trenta metres.

Si bé és cert que també hem comptat amb tecnologia dron i una molt bona tecnologia de càmeres. Jo vaig fer una aposta clara per les càmeres australianes URSA doncs el seu cost és deu vegades inferior a una ARRI malgrat no s’havien provat mai aquí ni havien arribat. Aquella càmera jo la vaig estar lluitant perquè sabia que anava amb unes òptiques que ens interessaven i així o havíem parlat amb el Joan Babiloni, el director de fotografia. Ens van arribar un dia abans de començar el rodatge, la vam provar la nit anterior de començar i és gran part de l’èxit.

També la postproducció feta per Isart Pellín, finançada amb la campanya de verkami on va entrar l’ajuda de la ciutadania, va facilitar que sortís aquest resultat final tant americà, potent i digne.

 18922488_1591375214230551_3880779492260242339_o.jpg 

Com ha estat per Miquel Sitjar ficar-se a la pell d’Otger Cataló? Un personatge on t’hem vist patir, sagnar i plorar.

MS: Molt gratificant, de debò. Perquè quan toca representar un personatge que encarna l’empenta o la veu dels sentiments d’un poble, entenc que el patiment, aquell Otger més humà que surt cap al final, em fa pensar en els nostres polítics. Perquè en aquell moment eren batalles, eren guerrers, però ara també toca mostrar fortalesa, potència i convenciment davant de tothom quan potser a les seves vides personals els deu venir el pansiment davant dels seus familiars o fills. I en molts casos, treballant el personatge des de ben a dalt! ha d’estar ben fort! I sempre amb el convenciment i amb la força per davant, doncs jo pensava amb trets que pot tenir el personatge per engrescar a la gent que el seguia però, alhora, calia aprofundir en la part més humana que veiem al final de la pel·lícula.

Joan Frank Charansonnet ha fet tots els papers de l’auca a Pàtria; director, actor i guionista. Sobre aquesta darrera tasca, com ha estat el treball d’escriure un film on hi ha un homenatge implícit als qui escrivien les llegendes als monestirs catalans de fa segles?

JFC: Vaig escriure’l a quatre mans amb en Pau Gener perquè jo tenia molt clar que sol no podria. Per mi era molt important trobar la figura d’algú que pogués transmetre amb rítmica i amb poesia el que volia explicar. Aleshores un dia em vaig trobar al Pau a una oficina de correus on jo anava a buscar el certificat d’una carta del registre de guió de la meva pel·lícula anterior Doctrina: el pecat original i la reinserció (2016). El destí.

Si jo hagués volgut fer Pàtria d’una manera real hauria d’haver rodat en occità, francès i en català antic i clar, jo no sóc Mel Gibson i no puc fer com a La pasión de Cristo (2004) en arameu i a sobre no l’hagués entès ningú i la meva pel·lícula havia de volar. La figura del Pau és essencial perquè els seus diàlegs aconsegueixen arrossegar-nos cap al segle VIII i XV.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s