Marc Recha: “No he cregut mai en les etiquetes perquè els éssers humans som contradictoris”.

La trajectòria de Marc Recha mai ha seguit els rumbs habituals del cine convencional, amb pel·lícules úniques com Pau i el seu germà (2001) i Petit indi (2009) ha oferit al panorama cinematogràfic internacional propostes personals i trencadores que l’han convertit en un autor imprescindible de l’actualitat. Ens presenta al 9è Festival Internacional de Cinema en Català Un dia perfecte per volar, una història senzilla però complexa sobre la paternitat protagonitzada per Sergi López i el fill del director, Roc Recha.

  • A la roda de premsa de Sant Sebastià, on es va estrenar Un dia perfecte per volar al 2015 vas dir que la pel·lícula funcionava d’alguna forma com a testament, com a llegat cap al teu fill, podries aprofundir en aquest concepte?

Ell ara no ho té en compte, però quan sigui gran ho entendrà. I si algun dia jo no hi sóc quedarà la pel·lícula com a testament.

  • En la pel·lícula també intervens com a actor i no és la primera volta que ho fas, es deu al gust per la interpretació o per tindre un control encara més total sobre la teua obra. Igualment, l’elecció del teu fill com a protagonista també seria degut al fet que saps exactament què et pot oferir com a actor?

Jo ho veig més com una necessitat, és a dir, per a no posar massa gent allà al mig, penseu que la pel·lícula la vam fer sense un “duro” o sigui que els pocs diners que es van gastar els vaig posar jo de la meva butxaca. Per tant, es tracta de simplificar-ho tot: “tens cinc dies de rodatge, amb els teus amics, que es dediquen des de fa dècades també a fer pel·lícules, ve el Sergi López, vénen diferents persones, doncs penses no emboliquem la troca”. Intentem que hi hagi el mínim d’actors possibles. La solució ens la va donar la història, la història parla d’un pare amb el seu fill, doncs ja està. Però no és que em faci especial il·lusió sortir davant de la càmera, no m’he considerat mai en aquest sentit un actor, cadascú fa el seu paper dins de l’auca. Ja prou complex és dirigir, produir i escriure que al damunt  vulguis ser actor.

  • Acabes de mencionar la modèstia de la producció d’Un dia perfecte per volar, en aquest sentit la utilització d’actors de la categoria de Sergi López, Eduard Noriega o Olivier Gourmet durant tota la teua carrera tenia com a objectiu donar-li projecció a les pel·lícules?

Sí, sens dubte. És bàsic però a la vegada en aquest cas el Sergi va entrar a treballar a la pel·lícula perquè érem veïns i sobretot perquè li va encantar la història, ell no es posa a cap lloc si no està segur i en aquest aspecte té una gran capacitat creativa, inclusiva i generosa. Té molta empenta.

  • Tenint en compte que fas un cine a contracorrent, que no s’emmotlla a gustos convencionals, podries dir quines són les teues majors referències cinematogràfiques?

Sóc una persona que mira moltes coses, que li agrada molt tipus de cinema diferent. Cinema que hi hauria gent que diria “com li pot agradar aquet cine?”: jo miro moltes pel·lícules. Des del cine més trash i el més ignominiós fins al cine més poètic i meravellós, del cine més somiador d’aventures al més adrenalític de terror i d’acció. Tot el que sigui bon cinema.

  • Aleshores, si mires tot tipus de cine i pel·lícules molt allunyades de les que fas, és possible que cregues que no fas el cine que a tu t’agrada veure?

No, és al revés, jo intento fer el cine que m’agrada veure i que us acabo de dir però no ho aconsegueixo. Em veig abocat a fer pel·lícules petites.

  • Has intentat alguna volta fer un cine més trash o ignominiós, com has dit?

Sí, però després de molts anys encara no ho he aconseguit. El més divertit i la gran paradoxa és aquesta: “aquell pájaro es va passar dècades intentant fer una cosa que mai va poder fer i mentrestant va fer el que ha quedat”. Segurament és el llegat de molts autors, i de molts pintors i de molts escriptors… què sabem el que volien fer o el què no volien fer, no ho sabem. Sabem el que ha quedat i si hi ha  memòries, dietaris, vivències o testimonis, podem intuir més o menys per on anaven però res més. Jo ho dic públicament per a que la gent s’ho estalvi i perquè ho trobo divertit. Intentes anar per un camí i resulta que mentre intentes anar per aquet camí vas construint un que resulta que a la gent li agrada i sembla ser que la gent diu que és interessant, doncs endavant.

13325572_1224534604247949_3933659014781854093_n.jpg

  • Al respecte d’Un dia perfecte per volar i parlant de les limitacions de la seua producció has dit que “després de trenta anys de fer cine açò és el que toca fer”, a què et referies?

Bo, era sentit de l’humor “rechià”, que és incomprensible. No, era una manera molt constructiva i positiva de dir que tenint l’experiència de trenta anys d’hores de vol, estem fent produccions com quan vam començar i això és magnífic, i això la gent jove no ho té. La gent jove té l’entusiasme i l’empenta per treure endavant coses però no té l’experiència de trenta anys. Jo concebo aquets dos conceptes, es poden fer pel·lícules amb molts pocs diners, que funcionen i són molt interessants , doncs endavant les “haches”. Ja ho vaig començar a fer fa molt de temps i ara ho puc tornar a fer, el drama seria no saber-ho fer.

  • Que sí que passa…

Li passa a molta gent, i també hi ha gent que és capaç de fer pel·lícules molt barates però que no tenen profunditat ni contingut  o que no estan ben lligades.

  • Creus que hi ha directors que es desgasten amb el temps, que tracten de reproduir el que feien als inicis de la seua carrera però no poden perquè els han absorbit la industria d’alguna forma?

Jo no crec que la gent es desgasti sinó que la gent evoluciona o la gent passa etapes, i el cine és tan absolutament apassionant que has de fer-te la mateixa reflexió que el que estava intentant explicar abans, és a dir, jo intento fer westerns i pot ser no ho aconsegueixo però hi ha gent que té la sort de fer aquets westerns, doncs això és l’important. I aquesta gent que dieu que s’han desgastat i a lo millor són incapaços de fer pel·lícules amb menys pressupost, això no és l’important, l’important és que si fan un western que estiga ben fet, o si fan una pel·lícula d’acció que estiga ben feta i això és meravellós perquè el cine d’acció és meravellós i el cine de gènere és molt interessant. El que jo no ho pugui fer no vol dir que no desitgi fer-ho i que la gent ho faça no vol dir que sigui gent que ha desvirtuat la seva carrera. No va per aquí la cosa…

  • Eres un autor de fama internacional, has competit al Festival de Cannes i fins i tot has participat en una pel·lícula col·lectiva en la qual també participava Godard, que evidentment és una referència absolutament indiscutible, encara trobes problemes per dur terme els teus projectes, tot i sent molt modestos? Igualment tens plantejat alguna volta rodar fora d’Espanya com fan alguns del teus actors, com és el cas de Segi López?

Bé, fins ara les pel·lícules que he fet han estat coproduïdes amb França i per tant ha sigut gairebé com rodar a França. Fins ara m’he sentit a gust estant aquí amb històries d’aquí però hi haurà algun dia que em vindrà de gust també estar a algun altre lloc. Que la gent no tingui prejudicis si us plau, tothom ha de fer de tot hi ha de poder tindre l’oportunitat d’expressar i fer coses diferents.

  • Et molesta, aleshores, l’etiqueta de cine d’autor?

És que no l’he cregut mai perquè acabant el que intentava dir abans, els éssers humans som contradictoris i això ens fa meravellosos perquè ens crea un pòsit d’una dimensió humana increïble. Un dia diem que sí i un altre dia diem que no, i què? Doncs això és el mateix, això del cine d’autor és una etiqueta. S’ha de creu en les persones i en qui són, això és el més bonic.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s