Marc Crehuet:El límit de l’humor el posa l’espectador

Marc Crehuet ens parla de l’aventura de dirigir El Rei Borni, adaptació de l’obra de teatre homònima que a més és el seu debut com a director cinematogràfic. Després de més de dos anys girant amb l’obra, Crehuet ha decidit mantenir el repartiment d’actors per portat el seu guió a la pantalla gran.

  • Has mantingut bastant l’obra en l’àmbit de la direcció d’actors, però pel que fa a altres aspectes de direcció, com has adaptat l’obra al cinema?

Vaig escriure la primera versió del guió pensant en obrir, que respiri. Vaig escriure noves localitzacions, nous personatges, escenes a manifestacions, i em vaig adonar que a mi no m’agradava el que estava fent, a mi m’agradava que no respirés precisament, hi havia una part de la sensació asfixiant que es crea tenint als personatges tancats en una sola localització.

  • Ha estat una constant durant tot el festival quan han parlat directors i productors aquesta frase de “falta pressupost”, “ens hagués agradat tindre més diners per rodar-la”… Què es pot fer per a què això canviï?

Sóc bastant nou en la indústria del cine, vinc del teatre, no tinc prou coneixement per contestar-te d’una manera que sigui raonable, però pel que sembla sí que és difícil. La gent no va gaire al cine, llavors les inversions del cinema van cap a pel·lícules que tinguin a priori com més proves millor que pot funcionar com a negoci, llavors inverteixen el pel·lícules que són fórmules comercials. Si et surts una mica d’aquí, és molt més difícil el camí. Això vol dir que trobar els diners és molt més difícil. En el meu cas jo ho he fet arruïnant-me i amb l’ajuda dels actors que també són productors de la peli, del director de fotografia i amb l’ajuda de Lastor Media que s’han implicat després quan ja estàvem en fase de muntatge però que també han fet la seva feina i han tirat endavant el projecte. Jo et parlo de la meva experiència.

  • El Rei Borni té un humor molt negre. Tot i que és molt subjectiu, hi ha un límit en l’humor negre? Si n’hi ha on és per tu aquest límit?

Jo crec que el límit el posa l’espectador, això ho he pogut comprovar bastant amb l’obra i també amb la peli. Hi havia dies que a la sala no reia ningú, hi havia dies que reia tothom molt i hi havia dies que la cosa es barrejava. L’humor té un component moral i, per tant, depèn d’on la posis tu la moral, això per una banda. Per l’altra, el meu límit personal de l’humor és la personalització, no m’agrada posar noms i cognoms, és un altre tipus d’humor que respecto però a mi no m’agrada personalitzar. A banda d’això tota la resta val. L’humor ha de sobrepassar els seus límits, perquè sinó no té sentit per mi.

  • Tant a Pop Ràpid com en aquesta pel·lícula fas conya amb els “hipsters”. Et permets alguna llicència hipster?

Tinc una relació amor/odi amb els hipsters, jo mateix he anat canviant molt de pal, he sigut una mica heavy, una mica com en aquella peli de Woody Allen, perquè a mi sempre m’ha interessat molt la música llavors ja em lligava a un estil determinat la veritat. Al marge d’això sí que hi ha una relació amor/odi i l’odi es concreta en l’esnobisme i al mateix temps sóc una mica esnob. Al Rei Borni recupero una mica el personatge de Pop Ràpid que és l’Ignasi, en Nacho, que és activista més de paraula que d’accions, però que és aquest hipster polititzat que hem pogut veure recentment que abans no existia, els hipsters mai parlaven de política, no els interessava en general als joves, especialment als hipsters que, des d’aquesta visió postmoderna de què no hi ha cap discurs que ens interessi. Quan ens afecta la crisi i ens toca la butxaca, t’has de començar a plantejar de quin bàndol estem i ens tornem més postmoderns dels que érem fins ara.

reiborni

  • Un Déu Salvatge també és una adaptació d’una obra de teatre al cinema. No sé si has agafat referències d’allà.

Va ser una de les pel·lícules que vaig pensar: Es pot fer una pel·lícula basada en una obra de teatre i deixar-la tal qual, fer-la només en una localització i mantenint aquest to opressiu. Sí que és un referent en aquest sentit. Però va ser un referent a nivell estilístic Cul de Sac, una altra pel·lícula de Polanski que volia utilitzar a nivell d’estètica. De fet jo volia rodar la pel·lícula en blanc i negre, gràcies al director de fotografia, en Xavi, que em va dissuadir, em va dir que prou difícil és dur a terme una pel·lícula d’aquestes característiques com per a sobre rodar-la en blanc i negre. En canvi em va proposar una fotografia súper “xula” que també té aquest punt asfixiant. El primer referent estètic que vaig tenir va ser Cabeza Borradora de Lynch, ja no només pel blanc i negre sinó per l’escenografia de la casa, un espai com de casa de nines que té com un punt d’artifici, m’interessava la idea de la casa com un símbol, també, d’aquest món d’en David que s’ha construït la parella, aquesta bombolla.

  • Després de tants anys treballant amb els mateixos actors, tens ganes de continuar fent projectes amb ells?

La veritat és que encara ens seguim sorprenent mútuament i ens ho seguim passant bé, llavors és un plaer. Però jo crec que ja no hi ha problema, ells treballen amb altres directors i no tinc atacs de gelosia i al revès tampoc hi hauria problema penso. A mi m’agrada que tingui un punt de joc, m’agrada no oblidar que això és un joc i que si ho faig és perquè és el meu joc, que des de molt petit m’ha agradat fer d’alguna forma, òbviament amb uns altres recursos. Potser no feia pelis, feia curts amb una càmera que tinc del meu pare, però no vull perdre aquest component, si els actors són amics, doncs això acompanya.

  • L’experiència de dirigir una pel·lícula t’anima a fer més cinema?

La meva vocació és cinematogràfica, jo vull fer cinema. El que no m’agrada gaire és conèixer l’estat del cine en aquests moments. És molt difícil que la gent vagi a les sales, ho veus amb els companys i amics que els costa. Això desanima, però a nivell artístic és alguna cosa que sempre m’ha agradat i he volgut fer, si puc ho seguiré fent tot i que hi ha molts formats de ficció, m’agrada especialment el format.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s