El virus de la por

Ventura Pons sempre ha mantingut amb el Teatre una relació de proximitat, fidelitat i passió descomunals. En aquesta ocasió, ens presenta El virus de la por, una pel·lícula controvertida i, per moments, certament incòmode, on basant-se en l’obra teatral El principio de Arquímedes de Josep María Miró, guionista també d’aquesta adaptació cinematogràfica,ens ofereix un retrat implacable de l’estat paranoic de sospita i desconfiança permanent que sentim, i ens parla dels perills d’una societat on els límits, les culpes i la veritat venen, sovint, determinades pels capricis i tendències de les xarxes socials. Al contrari d’ Ocaña, retrat intermitent (1978) o Ignasi M. (2013), el protagonista no s’enfrenta ara a la sociedat acomodada, benpensant i burgesa, sinó que és aquesta la que, en una funesta combinació de prejudicis, suposicions i fantasmes particulars, decideix organitzar-se amb furia i determinació, en una caça de bruixes comparable a la que patia Mads Mikkelsen a La caza (Thomas Vinterberg, 2012).

El virus de la por, parteix de la presentació freda i una mica ambigua d’un fet tant innocent i comú, com pot ser un petó o una abraçada a un dels alumnes del grup infantil de natació de la piscina municipal per part del seu monitor. Aquí arrenca el drama. A partir d’aquest fet banal, mostrat en pantalla amb distància i sobrietat i amb absoluta atonia de caire dramàtic, i a partir de la interpretació subjectiva de la mare que ho denuncia, que veu uns fets o li sembla haver vist uns fets denunciables, Ventura Pons aprofita per preguntar-se sobre la cultura de la sobreprotecció dels infants que hem instaurat entre tots, per la paranoia d’uns pares, els quals, la seva manera d’exorcitzar el seu sentiment de culpa respecte el poc temps que dediquen a la educació dels fills, és fer-los sentir permanentment fora de perill i segurs i per la dictadura moral que poden exercir els menors sobre els pares.

215263

Ventura Pons ens ofereix pràcticament, una, en esperit, no-realització cinematogràfica, és a dir, la seva filmació mostra de forma radicalment neutra els fets, prescindint de subtilesses i matissos pròpis de l’expressió cinematogràfica, deixant tota la potència i èmfasi narratiu en l’exposició emocional brutal, nua i sòbria d’uns actors compromesos i creïbles.

Aprofitant una narració, que funciona amb canvis constants de perspectiva i salts temporals, el film amb aquest recurs, ens ajuda a entendre la complexitat del fet exposat, mostrant-nos que les possibilitats d’anàlisi i interpretació d’uns fets sempre són polièdriques, múltiples i subjecctives. El director aposta pel que fa als fets que desaten la polèmica, per la neutralitat i la pressumpció d’innocència del personatge del monitor, es limita a donar-nos angles, matissos, punts de vista, en canvi, pel que fa a la reacció irada dels pares en el moment que el virus es propaga, ens ofereix un fresc impagable d’uns pares intolerants, espantats, perduts, violents i desequilibrats. Trist reflex d’una societat més preocupada de comdemnar que d’escoltar, més segura de sí mateixa quan un boc expiatori, sense importar la seva veritat, ens dóna respostes a les nostres carències com a pares.

El virus de la por, certament, té el llast d’una filmació plana, sense massa expressivitat, però a més, la exposició del fets de forma tan teatral, crea una artificiositat excessivament poc natural, que provoca un distanciament emocional del que estàs veient. El director intenta compensar aquest fet amb escenes d’alta intensitat dramàtica que, no obstant, deixen clar, que els esforços del director estan més enfocats en donar significació als fets exposats per sobre de la narració fílmica i de les imatges que es puguin crear.

En definitiva, estem davant d’una pel·lícula intensa, valenta en el seu plantejament i compromesa amb temes espinosos de difícil abordatge, que plantega com aquest conjunt de pors, prejudicis i mancances poden ser la pitjor de les armes de destrucció massiva social. Sempre, però, evidentment, per sota del nivell letal i fulminant que tenen els grups de whatsapp dels pares i mares.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s