Anatomia d’una escena

Amb motiu de la dedicació especial d’aquesta novena edició del Festival Internacional de Cinema en Català a la direcció cinematogràfica, el certamen ha convidat als cineastes Sergi Pérez i Albert Serra per realitzar la secció Panell sobre Direcció: Anatomia d’una Escena, un exercici altament estimulant per desentranyar les claus d’aquests dos directors lliures, artífexs d’algunes de les propostes cinematogràfiques més radicals i alhora coherents de l’actualitat.

Autor de cintes com Honor de cavalleria (2006), El Senyor ha fet en mi meravelles (2011) i La mort de Louis XIV (2016), Albert Serra s’ha consagrat com un autor únic capaç de realitzar pel·lícules tan reflexives com experimentals, que han dividit la crítica internacional aixecant debats estètics arreu del món. El cineasta ha demostrat un gran poder de seducció en l’acte captant l’atenció de tots els assistents a pesar de la complexitat i l’extremisme del seu punt de vista.

13346494_1225554220812654_7194099784468386957_n

Serra s’ha mostrat tan particular com el seu cine, connectant amb l’auditori amb un discurs emfàtic, crític amb la indústria cinematogràfica comercial i apostant per la ironia i el sarcasme com a eina discursiva tant pedagògica com furibunda. Especialment dur amb el col·lectiu d’actors i rebutjant pràcticament totes les pel·lícules actuals, Serra ha demostrat una plena consciència de la seu unicitat dins del cinema contemporani i plenament disposat a continuar oferint obres tan personals trencadores com les produïdes fins ara.

La presentació de Sergi Pérez ha estat distinta de la de l’anterior director ja que s’ha centrat en la seua única pel·lícula com a director, El camí més llarg per tornar a casa (2014), de la qual ha mostrat una escena particularment intensa amb la qual ha desgranat el seu improvisat mètode de direcció d’actors. L’autor ha realitzat un discurs crític, tot i que més condescendent, contra la vessant purament comercial de la majoria de les propostes cinematogràfiques actuals. Incloent també al seu col·lega de professió present durant la xerrada, el director s’ha lamentat de la inevitable marginació del cinema actual dins del qual ells es situen.

L’acte s’ha tancat amb una roda de preguntes amb les quals el públic ha resolt els seus dubte respecte als dos directors. És una llàstima que la gran quantitat de coneixements que ambdós directors tenien per compartir haja fet impossible la realització d’un probablement apassionat debat entre els seus punts de vistes oposats.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s