SEGON ORIGEN

Tota adaptació cinematogràfica d’un text literari és víctima del judici que la compara amb l’obra en la qual es basa. Qualsevol reinterpretació fílmica de, per citar exemples habituals, Madame Bovary i Anna Karènina va a trobar-se en una lògica posició d’inferioritat sota el mestratge de Flaubert i Tolstoi. No obstant, una vegada fet aquest necessari judici, la pel·lícula s’ha de valorar com a obra independent, fixant-se en les seues qualitats exclusivament cinematogràfiques.

Aquest enfrontament entre ambdues disciplines artístiques és el que afecta la cinta Segon Origen, dirigida per Carles Porta (acollint un càrrec inicialment destinat al malaguanyat Bigas Luna), que adapta la novel·la titulada Mecanoscrit del segon origen, escrita per Manuel de Pedrolo. Com un dels llibres més venuts de la literatura catalana i una lectura ineludible dins dels centres educatius del territori, la seua adaptació era un repte estimulant que malauradament no ha acabat de quallar, ni com a versió cinematogràfica ni com a film en sí.

segundo-origen_98534

Aquest relat post apocalíptic centrat en dos joves en un principi representants de l’últim vestigi de la humanitat està fonamentalment condemnat per dos factors de gran importància: el guió i les interpretacions. El desenvolupament dels fets i sobretot les motivacions dels personatges són completament incomprensibles o fins i tot absurds a partir que el protagonista masculí del film creix. La majoria de les situacions íntimes entre la parella són ridícules i fan impossible la implicació de l’espectador. El problema no és solament del guió, els intèrprets (i el seu espantós doblatge) que duen a terme aquestes accions són incapaços de donar matisos a uns personatges que degut a les seues deficiències sobre el paper requerien d’un bon treball dels actors. Només Sergi López aconsegueix aportar dignitat al conjunt a pesar d’estar molt desaprofitat.

Tampoc tot és negatiu, la pel·lícula gaudeix d’una producció impressionant que ofereix imatges espectaculars com la del Camp Nou en plena decadència, a pesar que la escena en qüestió acaba resultant novament irrisòria. En general tot el primer tram del film, en el qual el protagonista masculí és un nen, manté completament l’interès amb escenes tant potents com la del salvament aquàtic que coincideix amb la destrucció de la humanitat, un moment ple de tensió aconseguida especialment amb efectes fotogràfics.

L’objectiu de fer superproduccions autòctones que puguen competir d’alguna forma amb el cine comercial de Hollywood és una fita lloable que mereix reconeixement, i més encara quan estan realitzades en la nostra llengua, però definitivament Segon origen és un desplegament de mitjans que mereixia una millor causa. El gran blockbuster català encara haurà d’esperar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s