La Rosa i les coincidències

El Fic-Cat va llevar-se divendres amb una gran dosi d’energia, la que va aportar una nova projecció de curtmetratges dels centres educatius, en aquest cas de secundària. Amb el casino del poble novament a vessar, es va viure un entusiasme i respecte, per la feina d’altres escoles, similar al gran exemple que ja ens havien ofert les escoles de primària.  Fins i tot, vam tenir l’oportunitat de gaudir d’una glosa improvisada sobre l’escenari, per part del representant de Sopa de Pedres,  un curt arribat de ses illes que va causar una gran impressió.

La primera sessió de la tarda ens va portar una sessió conjunta de dos documentals en format més breu, amb un significat especial. El primer, Directors del desert, perquè parla sobre els realitzadors en si, tema principal del Fic-Cat 2016. I el segon, El testament de la Rosa d’Agustí Villaronga, per donar-nos l’oportunitat d’acomiadar-nos d’una gran figura de la cultura catalana com Rosa Novell.

Rosa Novell va ser el nom del dia, i protagonista de la primera coincidència de la jornada, la que la va portar a protagonitzar també el primer dels curtmetratges que es van projectar en la segona tirada del festival. Escudella, d’un altre director de referència com Lluís Miñarro, que amb una imatge pràcticament fixa i en blanc i negre (com El Testament de la Rosa, nova coincidència) mostra a aquesta gran actriu recitant un conte macabre dels germans Grimm.

De fet, la paraula macabre podria ser el denominador comú d’aquests curtmetratges. Caçador d’Hèctor Prats i Jordi Porcel és una altra proposta dura i molt dramàtica que toca temes com el suïcidi i la pèrdua d’un pare. Els actors Oriol Pla i Àlex Monner en son els protagonistes, igual que del film inaugural: Ebre, del bressol a la batalla (tercera coincidència). “Tenir aquests dos grans actors ens va ajudar a incrementar la professionalitat del curt” exclamaven els directors durant la presentació.

Les històries crues i realistes van seguir de la mà d’un altre tema molt delicat, la violència de gènere, reflectit a partir de l’obra El conte de mai més. Títol que juga amb la vessant d’un conte infantil i una clara referència al drama que suposa aquesta dura realitat. “És la història que m’hagués agradat no rodar”, declarava el seu director Josep Varo, ja que estava basada en una història real.

Demà no serà avui de Joan Bosch i Albert Cartanyà, va oferir un petit respir dins de tanta tragèdia amb una història que arrenca amb un plantejament amarg (la pèrdua de la feina) i que evoluciona cap a un to de comèdia negre molt aspre però divertit a la vegada.

Una mica similar al que succeeix a No et tiris, encara  de Marta Gastón. El suïcidi planeja novament sobre aquesta història, però amb una intenció molt més optimista i romàntica, constatat per la pròpia directora “No vam voler que fos una cosa dramàtica i tràgica”.

13308278_1224534457581297_2153494832553254838_o

Un dia perfecte per volar de Marc Recha, va ser la gran aposta del festival el divendres. El propi director la va presentar amb el seu fill Roc, protagonista del film al costat “El Sergi coneix al Roc des de que era un patufet” deia Marc Recha en referència a l’actor Sergi López, l’altre gran protagonista de la pel·lícula. Recha també va reconèixer que la idea per a una pel·lícula tan singular va néixer de la caiguda d’altres projectes que no van arribar concretar-se. “Ens vam ajuntar amb uns amics per veure que podíem fer, va ser com un aperitiu amb cadascú aportant alguna cosa”.

La jornada es va tancar amb Darrere la porta de Pere Solès i David Gimbernat. Un altre drama colpidor que va aixecar una gran controvèrsia entre els assistents al finalitzar la pel·lícula. “Calia que matés aquell personatge?” protestava un senyor al director Pere Solès, que, de tota manera, s’havia definit a si mateix com un doctor Jekyll i Mr Hyde. “Eres malo malo, te he odiado toda la película”, va ser una altre càrrega de profunditat llançada per part del públic a l’actor Carlos Lasarte, que certament interpreta a un personatge odiós, de manera que ens ho hem de prendre com un elogi indirecte. Tampoc va faltar alguna declaració enormement entusiasta com la d’un senyor que va dir haver viscut “la màgia del cinema” amb la pel·lícula. Sent una declaració summament generosa, és la finalitat de tot aquell que fa cinema i del festival a l’hora de projectar-lo. Per tant, benvinguda sigui.  13240627_1224794344221975_5348727357832050887_n

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s