Curtmetratges 1

La primera sessió conjunta de curtmetratges del Fic-Cat va oferir una gran varietat d’estils i històries, amb resultat desigual. Aquesta primera tirada va constar de cinc obres.

Sr Expósito de DaVid Conill és una arriscada proposta sobretot a nivell visual. Jugant amb el contrast de colors al pur estil Frank Miller (The Spirit o Sin City) o retrocedint una mica més encara trobaríem Dick Tracy o Sed de Mal. Això sí, amb un contingut molt més surrealista, que va acabar desconcertant bastant als assistents. El director declarava abans de la projecció “Aquest curt va sortir de les ganes d’explicar alguna cosa, sense temps ni diners per fer-ho”, en una reivindicació que malauradament està sent habitual aquests dies.

A l’ombra de la muntanya és una inquietant història situada a un allunyat poble del Pirineu català. “La Neith Sentís (directora del curtmetratge) volia que estigués situat allà passés el que passés” declarava Montse Ribadellas, una de les actrius protagonistes que presentava el film. L’arribada d’una jove parella a un petit poble on es respira una sensació de forçada felicitat ha estat reflectit altres vegades, com a ¿Quién puede matar a un niño? O Los Chicos del Maíz, i sempre funciona com a context d’històries recargolades. A partir d’aquí els noms de Polanski i Mia Farrow suraven en l’ambient de la sala.

El Adiós és un magnífic drama escrit i dirigit per Clara Roquet. L’ús de l’espai i l’ús dels silencis son les principals qualitats de l’obra, deixant de banda les subtils, i tenses a la vegada, interpretacions de les protagonistes. Especialment l’actriu Mercè Pons, que és capaç de dibuixar un personatge en pocs minuts d’una manera que només s’aconsegueix amb anys d’experiència. No oblidem que El Adiós és el guanyador del premi al millor curtmetratge a la darrera entrega dels Gaudí. És una sort poder tenir-lo al festival pels que encara no l’havien pogut gaudir.

1551628_918529258162733_6181182710772269141_n

Camises cap al cel és una història de superació (motiu recurrent aquests dies també) protagonitzada per un nen petit que troba en els castells la forma de tirar endavant després de patir una important pèrdua familiar. Biel Duran, que interpreta a l’oncle del nano, és el rostre més conegut d’aquest curtmetratge sorgit de la inesgotable cantera de l’ESCAC. El director del FIC-CAT, Antonio Barrero, va destacar el fet que fos una obra de ficció, després d’una gran proliferació els darrers anys de diverses històries sobre castellers explicades a través del documental (Enxaneta, 165 Regent Street etc).

Va tancar la sessió l’esbojarrada L’Encenedor Quàntic de Pau Escribano, que va definir la seva obra com “ciència-ficció d’estar per casa”. En no més de cinc minuts se’ns van passar pel cap clàssics del gènere com Retorn al Futur, Terminator o la comèdia Atrapat en el Temps. Compta amb el sempre inspirat David Verdaguer com a protagonista i un final digne de la sèrie Big Bang Theory.

cftv15443

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s