PADDLING TO ALASKA

No hi ha cap dubte que la proliferació de les xarxes socials ha canviat no solament la forma de relacionar-nos sinó també la manera d’experimentar determinats moments vitals. El valor de la intimitat s’ha reduït notablement afavorint la comunicació directa i a ser possible immediata de qualsevol fet que de no ser publicat en Facebook, Instagram o alguna altra xarxa semblaria que no hauria ocorregut. El documental Paddling to Alaska és un exemple més que il·lustratiu d’aquest canvi revolucionari.

L’òpera prima de Rai Puig, també protagonista absolut del llarg, es centra en el seu propi viatge  de 95 dies des de Vancouver fins a Alaska, un trajecte ardu per al qual només disposava de la seua destresa i d’un caiac de mar com a mitjà de transport. Lamentablement, deixant a banda l’inqüestionable mèrit de la travessia i el fet d’haver rodat totes les imatges sol, l’aventura que podria haver emulat les peripècies d’un explorador del segle XVIII pren un matís radicalment distint i actual degut a la personalitat del seu artífex.

Mostrant una falta de pudor sorprenent, el jove tarragoní converteix el seu particular homenatge a la natura nord-americana reconvertit en missatge d’auto superació en l’exhibició d’un gran ego filtrat per la visió contemporània d’una càmera GoPro. L’afany de protagonisme del director/actor ocupa cada pla de la pel·lícula anul·lant fins i tot el previsible premi de consolació de contemplar les belles vistes que en principi oferia el viatge. No obstant, i a pesar d’aquests problemes insalvables, l’atenció de l’espectador no decau en quasi cap moment del seu (limitat) metratge gràcies a l’energia del protagonista i als ocasionals moments plens d’encant com els encontres amb els generosos habitants de les localitats per on passa.

Per bé o per mal, Paddling to Alaska té el valor de ser una obra inconfusiblement del segle XXI, que probablement per això haguera trobat un millor canal per difondre’s en Youtube o qualsevol altra plataforma més lleugera que la programació d’un festival, però que igualment no deixaria de ser l’evocació involuntària del mite de Narcís, aquesta vegada incapaç de caure a l’aigua per estar permanentment muntat damunt d’una piragua.

GOPR1039.JPG.jpg

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s