Alice Tapiol

Sempre dic que cada pel·lícula compleix una funció particular, sigui arribar a un gran públic, remoure consciències o exaltar els recursos que ofereix el setè art; la qüestió, al meu parer, és que un film satisfaci la raó per la qual s’ha creat. Tot i que diferents teòrics de la crítica cinematogràfica (i de qualsevol altra disciplina artística) podrien estar hores discernint sobre el tema, la manera en la qual s’analitza una pel·lícula té tantes possibles interpretacions com experts en la matèria hi ha.
És per això que fer una crítica cinematogràfica em produeix una sensació molt semblant a la que em va produir la primera pel·lícula que recordo veure, m’explico: Amb quatre anys vaig veure Nightmare Before Christmas, la qual em va fer una por increïble. Tot i això, em va produir tal fascinació que no podia deixar de veure aquell VHS una vegada i una altra. Enfrontarme a l’escriptura d’una crítica de cinema doncs, és quelcom semblant per mi.
Mai se sap suficient, però els mecanismes que tenim els amants del cinema per desglossar cadascun dels elements que formen un film i tot allò que l’envolta, fan que realment qualsevol opinió formada pugui ser igual d’apta que una altra.

Des de ben petita sempre m’ha fascinat la ficció i la narrativa; però les influències de Buster Keaton i el “British Humour” de Monty Python, varen fer que m’interessés pel cinema i lluitar sempre per que em deixessin veure aquella pel·lícula que no estava recomanada per la meva franja d’edat. El meu interès va anar creixent amb els anys juntament amb la meva afició a l’escriptura, per la qual cosa cada cop vaig anar tenint sempre molt clar que el meu lloc era darrere d’una llibreta o un teclat. D’altra banda, la meva formació a la Universitat en tant l’Audiovisual com el Periodisme, m’han donat les eines per poder adonar-me que el meu lloc és el cinema. Molta de la meva formació no va ser a les aules sinó per iniciativa dels meus companys que encara em van contagiar més aquest afany creador, rodant diversos curtmetratges al llarg dels anys amb els quals vàrem guanyar diverses edicions del certamen Llanterna Digital.
L’escriptura del meu primer llargmetratge com a projecte de final de carrera, va ser l’instigador que em va portar a endinsar-me en el món del guió i a estudiar un postgrau Guió per a llargmetratge i televisió a la Fundació Taller de Guionistes, tasca a la qual, actualment, dedico la major part del meu temps lliure, una passió que a més s’ha convertit en la meva vocació.

Retornar a un vessant més periodística de l’escriptura com és la crítica, és per mi una oportunitat per aprofundir a l’anàlisi fílmic i una manera d’assimilar i reflexionar sobre la meva experiència fins al dia d’avui en el món del cinema. Formar part de la secció Nova Crítica en el Festival de Cinema Internacional del Cinema Català, doncs, és un exercici privilegiat que em permet estar a l’altra banda de la pantalla, fomentar el meu esperit analític i conèixer en profunditat l’obra de professionals catalans actuals.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s