Román Parrado: Aquesta pel·lícula és molt ambiciosa pel pressupost que té, és miraculós que estigui feta

Román Parrado ja va fer els primers passos com a director en la TV movie Rapados (2004). Després d’haver dirigit 14 dies amb Víctor (2010), el seu primer llargmetratge; dirigeix Ebre, del bressol a la batalla, que ha tingut el privilegi d’inaugurar la 9a edició del Festival Internacional de Cinema en Català Costa Daurada. Parrado ens convida a reviure l’experiència de diversos membres de la Lleva del Biberó, regiment de nois de 18 i 19 anys que varen ser cridats pel bàndol Republicà i que van lluitar en la Batalla de l’Ebre el Juliol de 1938.

  • Ebre és una història coral, on s’intenta donar veu a molts dels actors que varen participar de la Guerra Civil Espanyola. Amb tants personatges, hauràs hagut de plasmar moltes històries en molt poc temps, oi?

El cinema és ritme, per tant, jugues a allargar plans, allargar mirades … La tele és un altre mitjà, tot són ritmes, has de fer que les coses passin, passin, passin.  Aquí hem pres la decisió televisiva, que al final és el mitjà en el qual la pel·lícula es passarà.  Crec que al principi tot és una mica precipitat i hi ha moments en el que el ritme és massa ràpid per pair tot el que passa.

  • A la presentació d’Ebre, ens has explicat que vas anar al rodatge amb un storyboard ple de plans fixant-te en una seqüència Salvar al soldado Ryan. Aquella seqüència, com has dit, es va rodar en un mes, i tu en aquest temps has rodat la TV-Movie sencera. També té molt mèrit. Aquesta és la dificultat més gran amb la qual t’has trobat?

La dificultat més gran,  evidentment és el temps i per extensió els diners. De fet, el temps és diners. Anàvem rapidíssim per rodar, a més eren seqüències complicades. Jo havia fet pelis més petites, amb pocs personatges; per tant també aprens molt durant els rodatges. Un dia començàvem a rodar i hi havien 150 figurants, jo no tenia interioritzat que havíem d’esperar tres hores per tirar el primer pla. Tota aquesta gent s’ha de vestir, s’ha de maquillar, ha de passar per perruqueria…  Teníem reforços de vestuari i maquillatge però, tot i així, els ritmes són molt més lents. Quan arribàvem a tirar pla ja havíem consumit una quarta part de la jornada de rodatge. Les coses són molt més lentes. Aquesta pel·lícula és molt ambiciosa pel pressupost que té, és una mica miraculós que estigui feta.

  • També has comentat que quan vas veure tot aquesta feinada vas deixar de banda el storyboard. Finalment, què se n’ha fet d’aquest storyboard?

El tinc per casa com a raresa, com una cosa que mai s’ha fet.

  • Heu treballat amb voluntaris d’associacions de recreació històrica com l’associació Lo Riu i Fayon. Com ha estat l’experiència de rodar amb gent que no és professional del cinema?

Sense aquesta gent no s’hauria pogut fer aquesta pel·lícula, això segur. Ells són els que controlaven tota la part militar, eren els experts, nosaltres no en teníem ni idea. Vam parlar amb ells, ens van assessorar. De fet, es va produir una cosa molt “xula”, en els moments en els quals teníem més figurants que són el creuament del riu i la batalla, teníem uns 150 figurants i 50 de FAYON i Lo Riu. El que fèiem era fer jerarquia militar, els donàvem figurants, que eren gent que no tenia cap experiència militar i posàvem cada vuit dos militars de FAYON i fèiem unitats militars. Aquests eren els que els feien l’entrenament, llavors quan estàvem preparant plans i moments morts del rodatge el feien entrenament a ells. Quan començava el rodatge i la batalla eren ells els que eren responsables de la seva columna. Es va crear una jerarquia militar molt “xula”  que sense ells el ritma hagués estat molt més lenta.

equip ebre
Román Parrado amb l’equip d’Ebre, del bressol a la batalla

 

  • Creus que et van ajudar ells en el rodatge, doncs?

Sí, sí. A més de portar material, sempre els teníem d’assessors, ens deien com ens feien les coses i com no. A més, entrenaven als figurants que no estaven avesats al món bèl·lic. Així que van ser imprescindibles. Brutal.

  • El productor Oriol Marcos també ha explicat en la presentació que la idea de rodar Ebre va sorgir d’una visita seva a la cova de Santa Llúcia i d’allí va començar a investigar. Què va fer que t’interessesis pel projecte i fer-lo teu?

Al final quan t’ho encarreguen, el repte és “xulo”, la història és molt “xula”, és una cosa que jo crec que s’ha d’explicar. Estàs explicant una part de la història del nostre país que és molt important i que no és tan coneguda. A més explica moltes coses de la política internacional d’aquella època, cosa que a mi m’interessa molt. La Guerra Civil és una cosa molt estranya, va esclatar just abans de la Segona Guerra Mundial, que va ser en el moment de trencament dels blocs i que va ser un conflicte d’ideologies brutal i es va fer un assaig general d’aquella guerra i ningú va prendre partit, bé, els alemanys i els italians s’ho van prendre com un escenari d’entrenament per al qual després va ser la Segona Guerra Mundial, però francesos, anglesos i la resta d’Aliats van passar olímpicament.

D’aquesta història em va interessar molt tot aquest vessant política que et fa entendre per què es va produir una missió tan suïcida com la batalla de l’Ebre, perquè al final quan ho veus ho entens. Negrín, és un personatge que després ha estat molt bescantat per la història, però el seu pla tenia sentit. Al final és evident que era un pla que implicava sacrificis humans enormes, però estaven en mig d’una guerra. Tot aquest vesant em va semblar molt atractiva. Després, quan investigues i parles amb veterans que van estar sobre el terreny t’expliquen totes les seves històries personals i ja estàs atrapat, et transportes. Si has estat a la Terra Alta, hi ha moltes petjades de la Guerra encara. El poble de Corbera vell és un poble on estan totes les ruïnes del poble que van bombardejar i han construït el poble nou al costat, però les ruïnes estan intactes. Totes les seqüències de trinxeres estan rodades en trinxeres reals de la Guerra Civil. Ens van ensenyar les trinxeres i ja vam veure que no tenía sentit construir unes trinxeres, només la vam “atretzar” com si fos el moment en el qual es va produir la batalla. De fet, per circumstàncies de la producció es va acabar rodant al mes de juliol, quan es va creuar el riu, per tant estaves en les trinxeres reals, en el lloc real i a la data real en la que va succeir, amb gent vestida d’època i que cada any reconstrueixen la batalla. Al final es va crear un clima que ho va fer tot molt més emotiu.

  • Has mencionat Salvar al Soldado Ryan com a referència. Quines altres referències cinematogràfiques has utilitzat?

Hi ha una referència que m’ha servit molt. És una sèrie alemanya que es diu Fills del Tercer Reich. Al final, veient Salvar al soldado Ryan ràpidament em vaig adonar que allò no es podia fer. Llavors vaig començar a buscar referències que s’ajustessin i fossin una mica més realistes. Aquesta és una minisèrie de tres capítols que duren una hora i mitja cada un, la duració de la nostra pel·lícula; i que cada capítol tenia un pressupost de 2.5M d’euros, el triple que el pressupost que nosaltres teníem. Però ja no eren 25 cops més.  Allà podies veure com havien plantejat algunes batalles.

  • També juguen molt a retratar els diversos personatges…

Sí, juguen molt a canviar de punt de vista, cosa que també em va servir. Definitivament aquesta és la meva referència principal.

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s