LA CONSCIÈNCIA D’UN FESTIVAL

Una victòria per al bàndol republicà bel·ligerant va iniciar ahir el 9è Festival Internacional de Cinema en Català. No es tracta de cap sentència commemorativa ni d’un error històric, sinó de la recreació realitzada per les associacions MHM Ebre 1938 de Faió, Lo Riu Associació de la Fatarella, amb la col·laboració de l’Associació Republicana TAMBÉ HI SOM de Roda de Berà, d’un combat entre els sublevats i els defensors de la Segona República als mateixos carrers del poble. Dut a terme amb un rigor històric admirable, l’acte va concloure de manera atrevida amb el gest simbòlic d’una abraçada entre tots els soldats.

IMG_20160601_171721

A banda de ser un homenatge necessari i justificat per la pròpia gravetat dels fets en els quals es basa, l’actuació servia com a introducció de la pel·lícula inaugural del festival, Ebre, del bressol a la batalla (2016), un drama bèl·lic centrat en la participació de la joventut en la Guerra Civil Espanyola. Raó per la qual el photocall muntat al Casino de Roda de Berà es va omplir de la major part dels creadors del film, que foren acompanyats musicalment pel pianista Jordi de Vera durant tot festeig.

La presentació del festival va donar el tret de sortida amb tota una declaració de principis, l’afirmació alhora orgullosa i descoratjada que a pesar de la gran abundància de festivals de cinema a Catalunya, el de Roda de Berà és l’únic que té com a premissa ser en llengua catalana. No obstant, aquesta especialització no s’ha traduït en una selecció pobra o escassa d’obres fílmiques sinó que el festival ha acollit ni més ni menys que un total de 79 peces audiovisuals entre les quals trobem llargmetratges tant de ficció com de documental, curtmetratges i fins i tot videoclips. Totes elles evidentment en català.

A més a més, aquesta edició del FIC-CAT en concret està dedicada a la realització cinematogràfica, de la mateixa forma que darrers anys han estat centrades en la creació de les bandes sonores o la interpretació. Per l’organització del festival ha estat fonamental reivindicar la part dura del cinema i tots els seus imprevistos, des dels problemes en els rodatges fins als fenòmens meteorològics, comparant-los d’alguna forma a les dificultats que el mateix poble de Roda de Berà té per desenvolupar de manera digna un festival rellevant a nivell nacional amb uns mitjans excessivament modests.

maxresdefault

Immediatament després d’aquest discurs manifestament positiu però al mateix temps crític, es va donar pas a la presentació d’Ebre, del bressol a la batalla per part dels seus majors artífexs, tots els quals van destacar l’extrema complicació que va comportar la producció de l’obra i la responsabilitat que suposava tractar fets ocorreguts en la Guerra Civil Espanyola. Oriol Marcos, el productor de la cinta, va afirmar directament que la pel·lícula “més que una aposta era un suïcidi” per les dificultats derivades del finançament i rodatge del film. Probablement per això el director Román Parrado reconegué de seguida la importància del treball del seu company i les conseqüències negatives per la seua feina que les limitacions pressupostaris comportaven a la seua vessant artística. Com el cineasta va declarar, “no et pots posar a crear si no tens temps ni per respirar”.

No obstant, on tots els membres de l’equip van coincidir, incloent el guionista Eduard Sola i part del repartiment com Enric Auquer i Roser Tapies, fou en recalcar que el gran objectiu de la pel·lícula era fer justícia a una generació de joves implicats en una guerra de la qual no sabien perquè formaven part.

Continuant la línea reivindicativa que ha assumit el festival, solament faltava per presentar-se davant del públic el director de l’esdeveniment, Antonio Barrero. El creador y responsable del FIC-CAT va transmetre el seu entusiasme per tindre la cinta bèl·lica com a pel·lícula inaugural del festival pel desig de tindre “eixa presència tarragonina”, i no per la procedència de la producció del film sinó perquè el contingut “ens arriba molt a prop”. L’únic que quedava ja abans de veure la pel·lícula era obsequiar a tots els seus representants amb gira-sols a mode d’ofrena mentre encara es recordaven les últimes i significatives paraules que Barrero els va dirigir: “gràcies per haver fet tornar una part de la història que no hem d’oblidar”.

Després de finalitzar la projecció i de nou al photocall, es va donar el darrer agraïment de la nit als voluntaris de les associacions anteriorment mencionades (també col·laboradors i extres de la pel·lícula) en forma de guardó honorífic dissenyat per l’ocasió.

Així va finalitzar la primera jornada del 9è Festival Internacional de Cinema en Català, una celebració plenament conscienciada i dedicada a la defensa d’una causa justa que mereix, des de fa molt  de temps, una major atenció per part del setè art.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s