Ebre, del bressol a la batalla

timthumb

La novena edició del FIC-CAT, el Festival Internacional de Cinema en Català, es va inaugurar ahir a la nit amb l’estrena en rigorosa exclusiva a Catalunya d’Ebre, del bressol a la batalla, dirigida per Román Parrado. El llargmetratge reprodueix la història de quatre joves de l’anomenada lleva del Biberó, que van ser cridats a files per l’exèrcit republicà, el 1938, a la Batalla de l’Ebre.

La pel·lícula articulada com un procés d’iniciació i de pèrdua d’innocència per part dels joves protagonistes, narra amb contundència, cruesa i un tractament aspre, sec i incòmode, com la guerra va esdevenir un pou sens fons d’irracionalitat, violència i deshumanització.

Amb un estil narratiu àgil, que en tot moment defuig de l’espectacularitat gratuïta i artificial, el plantejament, especialment de les escenes bèliques, centrat en les vicisituds de l’escamot republicà on conviuen els protagonistes, esdevé virtut al apostar decididament per emfatitzar el seu sacseig i transformació emocional, més que no pas en subratllar l’èpica de la batalla.

Tanmateix, el que podria haver esdevingut una història bèl·lica més, es converteix en una metàfora humanista sagnant i sense pal·liatius sobre la supervivència, la brutalitat i depravació existencial humana, l’absurd de les guerres i l’amor com a motor vital que tot ho pot salvar i perdonar.

Sense virtuosismes artístics o visuals i amb una realització senzilla amb profusió de plans curts on experimentem l’oceà de contradiccions emocionals i incerteses dels joves, molt centrada en “acompanyar” i conviure el patiment i desconcert dels joves militars, el film, per moments, a la manera de la fisicitat i brutalitat de Fuller, Aldrich o Spielberg, permet sense concessions viure la incomprensió i el terror de l’exercit republicà. En aquest sentit, destacar el recurs dels gemecs, les corredisses, les respiracions intenses i entretallades que contribueixen a perfilar un clima angoixant i terriblement proper de les seves pors.

L’estructura narrativa presenta una sèrie de trames paral·leles que dificulten un desenvolupament amb més recorregut del relat central dels joves, que permetria, sens dubte, per una banda, aconseguir un retrat més profund, precís, i, especialment, amb més matisos i clars-obscurs, i, per l’altra, empatitzar i créixer amb els protagonistes. En aquest sentit, i com a excepció, destacar molt positivament l’al·legoria de mostrar la “guerra legal”de despatxos, diplomàcia i institucional com una manera de lluitar tant o més sagnant que la del cos a cos. Política bèl·lica de despatxos en complement perfecte amb la descarnada i cruel de la contesa, ambdues perverses, brutes, immorals i catastròfiques. Les dues cares d’una mateixa moneda.

Per últim, fer esment de la“suite”final amb ressons operístics on l’aspecte brumós i fantasmagòric de la muntanya ofereix un in crescendo colpidor i punyent, on la barbàrie i la desraó arriben al seu climax, oferint-nos un espectacle de mort, crueltat i dolor extrems i descoratjadors.

En definitiva, Ebre, del bressol a la batalla,és un encomiable film de gènere, valent, agosarat i dur, que ens demostra que, sovint, sense complexes ni falses modèsties, desde Catalunya també podem facturar pel·lícules de gran gènere amb responsabilitat històrica, sentit de l’espectacle i adreçat al gran públic amb qualitat i rigor.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s